Leicester, Lilla i ara Girona?
Hi ha moltes coses en aquesta vida que obliguen a tocar de peus a terra, però el futbol no n’és una. Entenc que des de dins del vestidor del Girona es vulgui mantenir la calma i es consideri el fet de ser líder poc més que una anècdota i una confirmació que les coses s’estan fent bé, però l’afició gironina està obligada a somiar. Si més no, perquè tot allò que havia pogut arribar a somiar alguna vegada s’està complint. Per tant, per què no somiar en gran? Guanyarà la lliga, el Girona? Rotundament no, però creure-hi no fa cap mal a ningú si es té clar que és poc menys que una utopia. I si no, que ho preguntin als aficionats d’equips com el Leicester, a la Premier, o el Lilla, a la Ligue 1, que, no fa pas tant, van ser campions enfrontant-se a equips amb un potencial futbolístic i econòmic infinitament superior. Lògicament són casos que poden passar amb comptagotes, però somiar és de franc. I ara és el moment de fer-ho, encara que potser només duri una setmana. Sense anar gaire lluny, després d’aquest inici parlar de jugar a Europa la temporada que ve sembla el més normal del món, quan fa mig any només es podia dir amb la boca petita. Perquè el Girona té un equipàs, això és inqüestionable, i si les lesions el respecten, qui sap quin pot ser el seu sostre. Té el millor entrenador de la lliga i és l’equip més divertit de veure. Més no es pot demanar. El temps és indiscutible que els acabarà posant al seu lloc, però de moment l’únic que es pot fer és gaudir-ne.