El got mig ple
El Barça va guanyar al camp del Porto a la Champions i és un dels quatre únics equips europeus, amb el Manchester City, el Bayern i el Madrid, que ha guanyat els dos primers enfrontaments a la màxima competició europea i té, per tant, sis punts a favor seu. I a més, a la lliga, està a només un punt del líder. Ha fet partits molt bons, ha golejat i en la competició europea no ha encaixat encara cap gol. Tirem doncs les campanes al vol? No, de cap manera. No es tracta d’aigualir el que es pot qualificar com un bon començament de temporada, però seria un error, i he escrit sobre això, llançar les campanes al vol. El Barça de Xavi és, encara, un equip en construcció. És, sense cap mena de dubte, molt millor que el que va agafar Xavi fa una temporada i mitja. I és millor que el que l’any passat va guanyar la lliga però es va tornar a estavellar a Europa. Però no és encara un gran equip d’Europa. Dues temporades seguides sense passar a vuitens de final a la Champions i el trist record de les golejades rebudes els anys anteriors, ens alerten que, començant com ha començat la competició el Barça, n’hi ha per estar-ne content, però no podem oblidar les circumstàncies en què s’han produït aquestes dues victòries.
El Barça va golejar en el primer partit europeu i va fer gaudir els aficionats. I a Porto va guanyar, però podia haver perdut. El gol de Ferran és molt important, però les circumstàncies en què es va produir la victòria han de fer pensar que no n’hi ha prou amb la victòria i reconèixer que hi va haver una cosa molt necessària per aconseguir-la: un punt de sort. Caldria cremar-ho tot si s’hagués perdut a Portugal? No, ni de bon tros, però cal ser conscients que hi va haver aspectes que cal tenir en compte. El Barça tenia al davant un molt bon equip de futbol, però no era un dels grans. Aquests potser haurien fet mal al Barça. I tanmateix no va ser així. Però cal no oblidar que en moltes fases del joc l’equip de Xavi no va controlar el partit. El Porto va crear massa ocasions i podia haver fet mal, perquè podia haver introduït la llavor del dubte en el que s’està fent. Xavi es va mostrar enfadat a la roda de premsa i tenia una part de raó. El Barça va guanyar i té sis punts. I té dret a sentir-se content perquè les circumstàncies no són les millors. Però es pot estar content per la victòria sense oblidar tot allò que podia posar-la en dubte.
Anem a pams. El Barça té lesionats Pedri, De Jong i Raphinha i va perdre Lewandowski molt aviat, de tal manera que serà baixa unes setmanes i és dubte per al clàssic contra el Madrid. Són baixes significatives. Recupera Araujo, just de forma, i Xavi ha de treballar encara molt l’equip per corregir desconnexions que es produeixen encara massa sovint. Per tant, guanyar en aquestes condicions a Porto té el seu mèrit i no cal cremar-ho tot com han fet alguns analistes del dia a dia. La temporada cal valorar-la al final i insisteixo que, tot i l’arribada de Gündogan i Oriol Romeu, la irrupció de Lamine Yamal i la compareixença dels João, el Barça continua sent un molt bon equip, però un equip en construcció. El Barça té millor plantilla que l’any passat, però, pel límit salarial, encara la té massa curta per ser considerada una gran plantilla. Hi va pel camí.
Cal aplaudir la marxa a Europa, però pensant que encara no hi ha res guanyat i que cal superar la fase de grups. I a la lliga, a continuar picant pedra, ara contra el Granada. El Barça veu com el Madrid, sense jugar bé, ho guanya gairebé tot. I a ell li costa. Però ha de persistir. Per tant, entre els que ja ho volen trencar tot perquè no es juga de manera excelsa sempre i els que creuen que ja n’hi ha prou havent guanyat a Porto, hi ha d’haver un terme intermedi. Tenir clar que el vas està a mitges i que, tal com van les coses, el vas està mig ple, encara que alguns el vulguin veure mig buit.