Serveis mínims
La tercera jornada de Champions del Barça no passarà a la història per quasi res. Per l’espectacle, la demostració de poder o l’entusiasme generat entre el barcelonisme, segur que no. Si ho fa, serà perquè l’equip de Xavi ha fet tres de tres, té el pas exprés a vuitens de final a la mà amb moltes possibilitats d’acabar primer de grup i ja s’ha embutxacat 8,4 milions per les tres victòries, que és més del que va guanyar les dues últimes temporades en aquesta competició. Això que abans era rutina ara, venint de la crisi esportiva i econòmica d’on venim, és una festa que dona confiança i estabilitat al projecte. Amb el resultadisme passa com amb l’amnistia, per a uns és objectiu final i per a d’altres és punt de partida. Aquest Barça pot i aspira a jugar millor i ser més brillant que diumenge passat contra l’Athletic o dimecres contra el Xakhtar, però perdre uns dies Lewandowski és un sotrac, perdre unes setmanes De Jong és un esvoranc i haver de jugar un grapat de partits sense Lewandowski, De Jong, Pedri, Raphinha, Kounde (tots per lesió) i ahir també sense Gavi (per sanció) obliga qualsevol equip a recalcular el rumb. Vist així, les victòries són or, la posició a la Lliga i la Champions és la millor preparació per al clàssic de demà i els defectes del joc els podem guardar per a un altre dia.
El Marc, el Fermín...
I ja que parlem d’or, el Barça continua traient petroli de la Masia. Veníem de consolidar al nucli dur de l’equip Balde, Gavi i Pedri –que no és Masia però sí una aposta guanyadora–; aquesta temporada ha estat Lamine Yamal qui ha tirat la porta a terra i aquesta setmana hi ha hagut més notícies. La primera, el gol decisiu de Marc Guiu contra l’Athletic, en el seu debut, 25 segons després de sortir, en la primera pilota que va tocar. Una canya. Un somni fet realitat i una carta més a jugar a l’estela de Lewandowski. La segona, però, és més que una carta de presentació, és la confirmació d’un factor de creixement per a l’equip. Fermín López va entrar a l’estiu de puntetes i en va sortir amb un golàs al Madrid i una plaça de rookie a la plantilla, però el seu partidàs de dimecres a l’Olímpic no és d’actor secundari. Un golàs, un altre anul·lat per mil·límetres, dos pals, passades, combinacions, criteri, zero errors i un munt de feina al mig del camp. Va ser el millor amb diferència i ja no és una novetat. És cert que l’economia i les lesions han deixat més espai del normal als joves, però ells hi són i al pont de comandament, ara sí, hi ha un tècnic que té bon ull, que hi creu tant com per atrevir-se i que l’encerta.
Marcar territori
Tot això és molt més important que el clàssic de demà a l’Estadi Olímpic, perquè això és present i futur, és inversió d’un equip que es vol tornar a instal·lar a l’elit, és model, és patrimoni del club i és barcelonisme. En canvi, el partit de demà són tres punts en una lliga de 80 o 90, tan valuosos com els de la setmana que ve al camp de la Real Sociedad. És cert que és un duel especial per marcar territori, reforçar la confiança i guanyar autoritat, però ara mateix no és decisiu i encara serà menys definitori dels rols d’un i altre, perquè l’equip de Xavi hi arriba desdibuixat pels que no hi són i debilitat pel sobreesforç dels que sí que hi són. En aquestes condicions, més a guanyar que a perdre.
