L’EDITORIAL
Aitana, l’orgull i les arrels
La Pilota d’Or aconseguida per Aitana Bonmatí torna a reforçar l’èxit del Barça i de la seva aposta decidida i encertada pel futbol femení. A la icònica Alèxia Putellas, la pionera que va encadenar dos títols, la segueix Aitana, que ha fet el cim després de completar una temporada immillorable, convertida en líder –assumint els galons que deixava per força Alèxia per la greu lesió al genoll– de l’equip que ha tornat a regnar a Europa i de la selecció espanyola que, malgrat Vilda i Rubiales, alçava la seva primera copa del món. Tot plegat, amb uns números espectaculars i unes condicions futbolístiques que enalteixen l’estil de la Masia.
Són tres anys seguits amb una catalana i blaugrana recollint el premi de millor jugadora, que només té cinc edicions amb categoria femenina i que van començar guanyant Ada Hegerberg i Megan Rapinoe abans de l’hegemonia culer. Primer Alèxia, ara Aitana. Estrelles del futbol i referents per a les generacions que voldrien emular-les. Aitana és de les que somiava des de petita fer-se camí en el futbol, i al Théâtre du Châtelet de París, on Leo Messi va engrandir una mica més la llegenda amb el seu vuitè títol, la futbolista de Ribes va tenir molt presents els orígens, en un discurs que va arrencar en castellà i va acabar en anglès però que va fer en català en tot el seu cos. L’agraïment als pares –“porto la lluita i resiliència a la sang”– és tan significatiu com la cita al Ribes i el Cubelles, els dos equips pels quals va passar abans de fitxar pel Barça. Arrels d’or.
Aitana va fer molts esforços en l’etapa de formació, no ho va tenir fàcil per fer-se un lloc al primer equip i també ha hagut de patir, com moltes altres companyes, la impresentable actitud dels responsables de la federació espanyola en el conflicte amb les jugadores. El fet és que, en pocs mesos, ha guanyat la segona Champions, un mundial, el The Best de la UEFA i, ara, la Pilota d’Or. I amb 25 anys. Tot un orgull per a l’esport català.