Mirar cap a dalt
Anoeta és un camp que ha fet patir el Barça en moltes ocasions. Recordo aquell any en què Messi es va quedar a la banqueta i que va estar a punt de fer miques l’etapa de Luis Enrique com a entrenador. Era la seva primera temporada i, després de la pausa nadalenca i com que els jugadors sud-americans van arribar més tard, el tècnic asturià va decidir que Messi fos suplent. No s’ho va agafar gens bé. El Barça va perdre 1-0 i va desaprofitar una ocasió clara d’acostar-se al Madrid, que també va ensopegar. La crisi va ser brutal, Bartomeu va haver de convocar eleccions i Zubizarreta va acabar destituït com a director tècnic. Va costar que ho reconegués, però Luis Enrique el 2019 ho va admetre en una entrevista amb Ricard Torquemada. I va explicar que fins que no es va resoldre va ser un moment molt complicat. Val la pena recordar que aquell any el Barça va guanyar la lliga i la Champions.
El d’avui torna a ser un partit complicat. En un camp difícil i contra un bon equip de Champions que és, a més, molt competitiu. No seria tan important si el Barça no fos a quatre punts del Madrid i del Girona. Una derrota avui podria ampliar el desavantatge. Si no s’hagués produït el gol del Madrid en temps afegit, no hi hauria tants nervis, m’imagino, però n’hi ha, i massa. I també massa dubtes amb l’entrenador. El partit d’aquesta nit és, per tot això, complicat, molt complicat, i el Barça ha de sortir a guanyar-lo. I això és futbol, pot passar qualsevol cosa, perquè, insisteixo, aquesta Real Sociedad agrada molt perquè juga molt bé.
Quan vaig escriure al principi de la temporada que aquest Barça és un bon Barça, però no és un gran Barça, especialment a Europa, algú en confiança em va tractar de derrotista. Penso exactament igual que llavors. Aquest no és encara, des del meu punt de vista, un equip al nivell del City, el Bayern i els més grans d’Europa. El Barça s’ha reforçat bé i té un gran onze, però encara no té una plantilla a l’altura dels millors. El fet que els joves hi tinguin tant de protagonisme explica aquesta teoria. Això no vol dir que les coses a Europa no puguin anar molt bé, perquè els pitjors Madrids han guanyat Champions. Però el que aquella afirmació volia destacar ho està vivint ara el Barça: se li han lesionat peces clau i el recanvi no és el mateix.
Per tant, de la mateixa manera que continuo pensant que el Barça no té encara una de les grans plantilles d’Europa, també defenso que és un molt bon equip. Tenir una gran plantilla no vol dir que no et pugui passar com al Bayern, eliminat en la copa. Doncs ara, en aquest moment complicat, també m’agradaria destacar que, passi el que passi aquesta nit, el Barça ha de lluitar per la lliga. I per la copa. I per la Champions. El Madrid se situa al davant molt destacat, però ha tingut la dosi de sort que acompanya aquest club des de sempre, i també la dosi de sort arbitral, i ja m’entenen el que vull dir.
També és un moment per no posar-se nerviós. L’any passat Xavi se les va haver d’escoltar totes, i amb una plantilla inferior a la d’aquest any va guanyar la lliga. Passi el que passi aquesta nit, res no està escrit encara. Queda lliga i els altres tres equips que van al davant també tindran ensopegades. El Barça ha de creure en si mateix i reconèixer que amb la recuperació dels lesionats millorarà molt l’equip. Míchel va dir dijous que els dos propers partits diran al Girona si pot o no mirar cap amunt. El Barça, passi el que passi avui, només pot mirar cap a dalt.