Una de les coses que crec que més defineixen el sector esportiu és que està format per persones apassionades, voluntarioses, motivades. I és que tot acompanya: la vibració de les competicions, la connexió entre afició i equip, les sinergies que es viuen durant el joc, la il·lusió i l’ambició per superar-se dia rere dia... Parlem dels valors que ens dona l’esport. Aquest, sens dubte, n’és un. Entendre que, si no s’entrena, si no es treballa, si no es pren partit en allò que es fa, serà impossible poder seguir avançant cap a l’objectiu proposat. I, per aconseguir-ho, calen entusiastes.

“Aquí volem viure entusiasmats”, “aquí triem viure entusiasmats” i “aquí prenem focs que ens incendiïn la sensibilitat”. Manel ho canta i, a part de sentir certa nostàlgia, crec que aquestes tres frases defineixen millor encara (com no podia ser d’una altra manera) el que volia dir en l’anterior paràgraf. Decidir fer coses per avançar, que motivin, que permetin obrir la ment, que “incendiïn la sensibilitat”.

I, gràcies a aquesta tossudesa dels entusiastes, tenim un sector esportiu que respira història. Clubs, entitats i unions que, tot i les adversitats, han sabut sobreposar-se i resistir. Una estructura feta d’arrels, que moltes vegades queden invisibilitzades per la flor, per l’escorça del tronc, pel verd de les fulles, però sense les arrels no existiria l’arbre. Per molt que en algunes ocasions no es vegin, són l’origen. Són passat, present i també futur.

El sector esportiu és història i, des del govern, volíem reconèixer-ho. Per aquest motiu, aquest dilluns passat vam celebrar Arrels esportives, un acte en què vam commemorar l’aniversari d’unes 80 entitats esportives que, enguany, han fet 50, 75, 100 i 125 anys. El nom juga amb un doble vessant. Per una banda, són clubs, federacions i unions arrelades al territori, però, alhora, com deia, són arrels d’aquest nostre sistema esportiu. Moltes vegades no es veuen, no són presents en l’àmbit mediàtic, però són gran part de la base del sector. I és que, sens dubte, són el motor del nostre món.

Reviure la seva història ens permet entendre qui som actualment. Des de principis del segle XX, per exemple, en què l’esport es converteix en un símbol de modernitat. Aquí neix un dels protagonistes de la gala. L’entitat que, enguany, ha complert 125 anys, el Palamós Club de Futbol, fundat el 1898. Aquest recorregut que vam viure durant l’acte ens va permetre aprofundir en com l’esport deixa de ser minoritari i elitista durant els anys vint, i com el futbol es converteix en un gran espectacle de masses. Però la guerra tot ho atura i, en un moment gris de la història, veiem com les entitats esportives es converteixen en part de la resistència clandestina. Un camí democràtic que aquests 80 clubs, federacions i unions han anat traçant fins avui. Un cim cap a la igualtat d’oportunitats per a tothom. Entitats vertebradores d’una manera de ser, d’una ànima esportiva que batega amb força a casa nostra.

Amb Arrels esportives reconeixíem aquesta riquesa esportiva, diversa, que vertebra el país de nord a sud i d’est a oest. De moltes modalitats i disciplines. I en què es té un paper social clau. L’esport és inclusió, valors, salut...

Però, sobretot, reconeixem els entusiasmats que trien ser-ho. Que són l’engranatge del motor del sector esportiu català. I que converteixen les entitats en arrels de país.

Per molts anys, i que en vinguin molts més!