De la simpatia a la rivalitat
Quan el Girona va arribar a primera divisió, es va convertir en un equip que despertava simpaties pràcticament arreu de Catalunya per tot el que havia patit per arribar a l’elit. A mesura que els gironins han fet camí en la màxima categoria, però, la rivalitat amb l’Espanyol i el Barça ha anat creixent. En un balanç històric, els de Montilivi tenen, de moment, impossible competir contra ells, però dins d’una temporada les coses canvien. El curs passat, blanc-i-blaus i blanc-i-vermells ja van compartir l’objectiu de la permanència i qui en va sortir malparat va ser l’Espanyol. I, ara, el Girona se situa al davant del Barça en la classificació després de quinze jornades. Una utopia per als gironins, però que de moment és una realitat tan gran que, passi el que passi diumenge en el duel català al Lluís Companys, els de Míchel continuaran per sobre dels de Xavi. Tot el que no sigui que el Barça acabi per sobre del Girona en aquesta lliga serà molt difícil d’entendre i d’explicar, però de moment la situació és la que és i no hi ha dubte que es notarà aquest diumenge, perquè el barcelonisme ja no es pot mirar el Girona amb aquell paternalisme de qui se sent infinitament superior. Se l’ha de mirar amb la mateixa atenció amb què ha afrontat els partits contra el Porto i l’Atlético, perquè de moment la classificació diu que es tracta d’un rival directe. Amb el Girona en ratxa i el Barça recuperant sensacions, el duel català no podia arribar en un moment millor.