La dimensió desconeguda
“Us apropeu a una zona d’ombres, de matèria, de coses i idees. Heu traspassat la frontera de la dimensió desconeguda.” Amb aquesta locució s’obrien tots els capítols de la sèrie de Rod Serling i aquesta és la frase que em va venir al cap després de les declaracions prèvies de Míchel i de la victòria al Lluís Companys. Hem entrat en una altra dimensió, impensable i que il·lusiona. Ara hem de gaudir-ho perquè és molt merescut. Fa anys que recorrem espais erms, assedegats i amb una expectativa magra. Ara toca “travessar aquesta porta que s’obre amb la clau de la imaginació”. No sabem què ens oferirà el futur, però acabi com acabi aquesta temporada, serà inoblidable.
Tinc la sensació que les possibilitats del Girona de fer tronar i ploure en aquesta lliga depenen molt del que passi aquest mercat d’hivern. El canvi d’objectius en què ha entrat l’equip obliga la propietat i la direcció esportiva a repensar la plantilla i a reforçar llocs coixos d’efectius que poden ser clau en aquest segon tram de lliga com el pivot i el carril esquerre. Hem d’aprofitar el moment d’eufòria i de prestigi per intentar convèncer que vinguin aquí jugadors importants que sàpiguen guanyar. Classificar-nos per a la lliga de campions seria un pas enorme, entrar en una magnitud de creixement inimaginable. Val la pena fer l’esforç i carregar les alforges per al viatge per aquesta dimensió desconeguda a la qual hem entrat de ple i per mèrits propis.