Les notes, al final
El món del futbol tanca el 2023 amb el Manchester City cavalcant l’onada després de dominar la Premier (cinquena de les sis últimes), la FA Cup, la Champions i, fa uns dies, el mundial de clubs. El City de Guardiola és futbol, resultats, planificació, recursos i gestió. És el referent. És el seu moment. El Barça va tenir el seu fa més d’una dècada, però es va acomodar durant massa temps i ara és a anys llum de l’objectiu, que és tornar a ser on ara és el City. Laporta, Deco i Xavi, cadascun des de la seva parcel·la, poden encarrilar la nau, fixar el rumb i estirar el carro, però la gestió és més complexa, perquè els recursos són insuficients, la planificació té més urgències que possibilitats, els resultats són imprevisibles i el futbol és intermitent. Pensar en el curt termini és enganyar-se, però són molts els que ja han engegat la Xavineta al cementiri de vehicles. Salvant totes les distàncies, la situació de Xavi Hernández és comparable a la de Johan Cruyff a finals de 1990, just abans de l’eclosió del dream team. Els primers mesos del 2024 marcaran el seu futur i el ritme de la reconstrucció de l’equip.
Catarsi o al pedregar
No caldrà esperar mesos, amb prou feines algunes setmanes, per comprovar si les paraules grosses al vestidor durant el descans de l’últim partit a Montjuïc i les explícites de la roda de premsa posterior del tècnic blaugrana funcionen com a catarsi i com a punt d’inflexió, perquè el primer repte de l’any nou serà recuperar un grup més cohesionat dins del terreny de joc al voltant de l’interès col·lectiu i de la idea de joc, i amb un compromís més sòlid amb feines irrenunciables en aquest manual de futbol. Coses com ara la pressió després de pèrdua, el replegament col·lectiu, la poca distància entre línies o els mecanismes per crear espais i per atacar-los, aspectes bàsics que l’equip ha perdut en els primers mesos d’aquest curs i que, a banda de difuminar la seva identitat, li han costat gran part de la fortalesa, la regularitat i la fiabilitat que li van permetre guanyar l’última lliga. No és gaire aventurat afirmar que, si això passa, serà molt més fàcil que Lewandowski torni a veure porteria com ha fet tota la seva vida; que jugadors com De Jong, Kounde, Araujo, Gundogan, Cancelo, Iñigo, Christensen, Ferran, Oriol o Raphinha s’acostin a la seva millor versió i estirin el carro com va fer Sergi Roberto en l’últim partit de l’any, i que tota la canalla pugui aportar la fam, el talent i l’alegria en un context menys estressant i dramàtic al seu voltant.
Lideratge
Naturalment, també ajudaria que Vitor Roque entrés amb bon peu; que Pedri no es lesionés més; que ell, Gavi i Iñigo tornessin aviat, que la UEFA s’oblidés del Barça i el Barça, dels seus dimonis europeus de cara a la primera eliminatòria de Champions contra el Nàpols d’aquí a dos mesos, i que el club recuperi el fair-play financer per poder continuar alimentant el projecte, que falta fa. Però la clau del futur immediat i a mitjà termini serà com respon el grup als estímuls i quin és el pla de Xavi al respecte. En altres paraules, visualitzar el lideratge de l’entrenador, comprovar fins a quin punt arrossega tot el grup en benefici de l’equip, i fins a quin punt està disposat a enviar aquell o aquells que no responguin al racó de pensar o a la rampa de sortida.
