L’esplendor del ‘fúrbol’
El mateix dia, dijous, vam saber que el jutge de l’Audiencia Nacional Francisco de Jorge proposa jutjar Luis Rubiales, pel petó i les pressions posteriors a Jenni Hermoso, i que l’instructor del cas Negreira, Joaquín Aguirre, cita a declarar l’exvicepresident del comitè d’àrbitres després que unes exploracions forenses hagin determinat que, si bé té pèrdues de memòria, no li impossibiliten anar al jutjat. La citació, per cert, està programada per al 21 de febrer, dia de Champions, amb el partit dels vuitens de final entre el Nàpols i el Barça al vespre.
El mateix dia, dijous, es tancaven els quarts de final de la copa, amb el partit entre l’Atlético de Madrid i el Sevilla, resolt amb un gol de Memphis i amb polèmica final perquè Gil Manzano va assenyalar en l’última jugada un penal a favor dels andalusos que hauria pogut dur l’eliminatòria a la pròrroga. Però va aparèixer la intervenció del VAR. De qui? Sí, d’Hernández Hernández. Quatre dies clavats després de l’escàndol majúscul al Bernabéu, el mateix àrbitre tornava a ser en una sala VOR per fer rectificar una decisió al company que, teòricament, mana. En canvi, Hernández Maeso, el novell executor del disbarat induït pel que el canari li deia i mostrava –seleccionat, fragmentat i descontextualitzat–, a la nevera.
L’ajuda al Bernabéu va fer avergonyir fins i tot els més desvergonyits. I va ser el punt de partida, també, d’un recital d’àudios del VAR publicats pel periodista Gerard Romero. I el problema, és clar, són les filtracions, i no pas per quina raó es fa tan mal ús d’una eina que havia de servir d’ajuda i que no està fent més que escampar les sospites d’allò que els més veterans ens recorden que ha passat tota la vida. No fos cas tampoc que posessin el focus a aturar la deriva impresentable, intolerable i cínica que el Real Madrid fa amb els vídeos sobre els àrbitres que mostra al seu canal de televisió oficial. No se’l pot sancionar? Ni tan sols advertir? Ni exigir que frenin? Però castigar David López per expressar-se, sí. Tot molt normal.
La revelació d’àudios del VAR va provocar, això sí, la reacció de la federació espanyola, amb un comunicat en què deia... ben poca cosa. Suport, solidaritat i confiança als àrbitres. I un missatge final: “Sense àrbitres no hi ha futbol.” Entesos. La federació, per cert, que continua sense convocar eleccions. Pedro Rocha va fent la viu-viu i de moment se’n surt, perquè el tribunal administratiu de l’esport (TAD) ha resolt no obrir-li expedient sancionador per no haver convocat comicis tal com reclamava Miguel Galán un cop el president Rubiales havia deixat el càrrec –per força, tot i que va acabar dimitint– per una causa diferent a la conclusió del seu mandat. I tan diferent.
S’acaba el gener, el mes de la supercopa espanyola a l’Aràbia Saudita, una altra herència de Rubiales, lligada per contracte fins al 2029. I amb la preocupació, ara, de la pèrdua que provocaria per a la mateixa federació l’absència del Barça –descartat entrar-hi via copa, ha de quedar entre els dos primers en la lliga– en la pròxima edició. Perquè es veu que van firmar que, si el Madrid o el Barça no hi són, la supercopa de la vergonya perd cinc milions d’euros de valor. Tot molt normal. Entre una cosa i l’altra, el futbol espanyol –el fúrbol, que en deia Villar– viu un moment ben galdós.