Megan Gustafson (1,91 m, 1996) és una de les dotze jugadores amb què la selecció espanyola busca aquesta setmana la classificació per als Jocs, a Hongria i contra el Japó (dijous), el Canadà (divendres) i l’amfitriona d’un dels quatre torneigs, diumenge. Hi ha 10 places en joc perquè els EUA (amb Diana Taurasi) i França, campiona olímpica i amfitriona, també juguen el preolímpic, distorsionant els seus grups, a Bèlgica i la Xina, on se’n classifiquen dos més –tres al d’Espanya.

La pivot de Wisconsin juga als London Lions, un dels favorits a guanyar l’Eurocopa, on també hi ha l’Spar Girona als quarts de final. I té la nacionalitat espanyola des que el juny de l’any passat el BOE la hi donava amb la carta de naturalesa. La jugadora de l’Olympiacòs la temporada 22/23, que a l’estiu disputarà la WNBA amb Les Aces de Las Vegas, ja va ser convocada en la primera finestra, però, lesionada, no va debutar. El seu cas és similar al de Lorenzo Brown (1,96 m, 1990), espanyolitzat per la mateixa via el 2022 i que tampoc ha jugat mai amb un equip de l’Estat espanyol.

Recorda, també Gustafson, Sancho Lyttle (1,96 m, 1983); nascuda a les Grenadines i que el 2010 rebia la carta guanyadora, abans de guiar Espanya al bronze del mundial aquell mateix estiu. La caribenya, com a mínim, jugava a l’Avenida i disputava la Lliga Femenina des del 2006 amb el Puig d’en Valls d’Eivissa. Artífex de la consolidació del mètode FEB, després va anar al Ros i va guanyar europeus (2013 i 17) i una plata al mundial (2014).