Parem-ho tot i juguem a la nit
Proposta número 1 per a la final de la copa de futbol masculí. Es programa a final de temporada, un cop acabada la lliga a primera divisió. No hi ha lloc? No, perquè la lliga es tanca el 26 de maig, el cap de setmana següent hi ha la final de la Champions, ja l’1 de juny, tretze dies abans de començar l’Eurocopa. D’acord, acceptem que no hi ha espai.
Proposta número 2. Es programa la final de copa entre setmana, amb prou marge per als equips classificats –si convé, se’ls permet jugar en divendres la jornada anterior de lliga, que no generarà cap trasbals en els horaris perquè ja ens agradaria, saber-los amb més antelació que el mes que fa que se sap que la jugaran l’Athletic i el Mallorca– i amb setmanes netes com hi havia. Que és una pega per als aficionats que s’hi desplacen? Que és molt més agraït fer la final en un cap de setmana, per facilitar la mobilitat? Sí, d’acord. La fal·lera que hi ha a Bilbaoi a Palma, i més enllà, per anar a Sevilla fa més per un dissabte que per un dimecres. Acceptem-ho.
Proposta número 3. Deixem la final en dissabte, però mantenim el mateix cap de setmana els partits dels altres equips. Que és estrany deixar partits pendents? Que no es fa amb els participants en la supercopa?
Proposta número 4. Si el problema és que la final mereix captar tota l’atenció i no n’hi ha prou deixant lliure l’espai del vespre, per què no es programen els altres partits de lliga entre divendres, diumenge i dilluns, per exemple?
Proposta número 5. Si hem d’assumir que tot el cap de setmana sencer ha d’estar dedicat en exclusiva a la final de copa, podríem programar la jornada de lliga entre setmana. Per què no? Que ja n’hi ha massa i que no és bo fer-ne en la segona part de la lliga? I doncs, com s’explica que la jornada 36, a dues del final de lliga –i per tant, almenys sobre el paper, hi hagi possibilitats que hi hagi en joc posicions molt rellevants–, es disputi entre el dimarts 14 i el dijous 16 de maig?
Es programa una jornada intersetmanal al maig, amb els equips arribant al col·lapse, i la setmana posterior a haver-se jugat en vuit dies l’anada i la tornada de les semifinals de la Champions, de l’Europa League i de la Conference League. Tan cert és que ni el Mallorca ni l’Athletic són en competició europea com que els finalistes s’hi haurien pogut trobar, perquè el calendari, a diferència de l’escassedat de marge amb els horaris, està definit –i aprovat pels implicats, no ho obviem– des del juny de l’any passat. El maig ben carregat i, en canvi, ara que comença l’abril es torna a aturar la competició just després de venir d’un parèntesi per competicions FIFA. Tot plegat, perquè la majoria d’equips de primera divisió –i les seves aficions, que tant se les vol respectar– tinguin programat un sol partit en vint dies, un oasi en una travessia pel desert.
Garbellades les possibilitats d’haver trobat una fórmula més ponderada per a la data de la final, podríem tornar a començar, ara amb l’horari. Les 10 de la nit. Amb pròrroga, si hi ha empat, i penals. Per començar-la el 6 d’abril i acabar-la el 7. Ho deuen fer per donar marge d’arribar a Sevilla a les aficions. Podran fer una bona prèvia, això sí. Que s’ho passin bé.