Prova de foc
Dimecres vinent i el dimarts 16, el Barça afrontarà una autèntica prova de foc: els quarts de final de la Champions. És evident que la trajectòria blaugrana després de guanyar l’última Champions el 2015 a Berlín, contra la Juventus, no ha estat una història d’èxit, més aviat al contrari. No tant per les derrotes, algunes cruels, sinó per la manera com es van produir. Aquell “No da para más” que més o menys va dir Messi ens va quedar gravat amb ferro roent perquè és una definició exacta del que li ha estat passant a l’equip i el club aquests darrers anys. I, a més, hi ha derrotes doloroses. Aquell 4-0 al Parc dels Prínceps la temporada 16/17 que va donar lloc a una remuntada històrica al Camp Nou però que va portar a la derrota en quarts per 3-0 davant la Juventus. El 4-1 de l’any següent a l’Olímpic de Roma. El 4-0 al camp del Liverpool en semifinals el 2019 i el dolorós 2-8 de Lisboa contra el Bayern en quarts en aquella estranya Champions de la pandèmia. L’1-4 a casa contra el PSG de Mbappé del 2021. El 3-0 del Benfica, i el Bayern una altra vegada. Quedar fora de la competició en la fase de grups... Ja em perdonaran per aquests antecedents dolorosos. El Barça està en reconstrucció des de llavors, però amb fases diferenciades. Valverde va guanyar dues lligues com a entrenador i el van destituir quan podia haver guanyat la tercera. Un despropòsit rere l’altre des de llavors.
Amb Xavi a la banqueta, l’entorn i les lluites entre els qui volen remenar les cireres al Barça han fet passar per dolenta una trajectòria de construcció d’un nou equip que no ho és, de dolenta. L’any passat el Barça va guanyar la lliga i va deixar el Madrid molt enrere. Per inesperat, hauria d’haver estat molt més reconegut i celebrat, el títol. Aquesta temporada el Barça no guanyarà la lliga però va segon. I amb moltes baixes ha vist que el Madrid, amb totes les ajudes del món, aconseguirà la lliga, sense brillar però essent efectiu. Crec que dins d’aquest procés de reconstrucció, en el qual insisteixo, hi ha dues variants. L’equip ha canviat de dalt a baix i s’han descobert jugadors joves que han de donar hores de glòria al club; i això s’ha fet sense tenir una economia solvent i amb tots els entrebancs del món. D’acord, el soci blaugrana, l’aficionat, voldria guanyar sempre, però això no és possible. Després d’una sequera de títols i de resultats que el Barça no es podia permetre, va arribar la lliga de Xavi i aquesta classificació per a quarts de la Champions d’aquest any.
I aquí ve la prova de foc. Amb Luis Enrique a la banqueta rival, el Barça s’enfronta a un dels grans, per pressupost, d’Europa. Porta moltes patacades, el PSG, a la Champions. Luis Enrique vol guanyar-la i Mbappé, el botxí del 2021, també. És una prova de foc. Guanyar? El Barça ha de sortir a fer-ho. I pot perdre. Però la prova de foc és competir. No es pot permetre una altra catàstrofe com les que van marcar les trajectòries de Setién i Koeman. El Barça ha de sortir a guanyar i ha de competir al màxim nivell. No crec que aquest equip estigui encara a l’altura dels grans d’Europa. Aquest és el seu gran repte. El PSG se la juga i el Barça també, però per temes diferents.
L’altra qüestió és com fer-ho. L’equip està jugant relativament bé i guanya. Xavi podrà recuperar Pedri i De Jong i aquí s’haurà de veure la gestió de l’entrenador, que ha dit que plega i que la directiva vol que continuï. Però aquesta eliminatòria també és una prova de foc per al tècnic de Terrassa.