El misteri del pas de Diàtlov
No hi ha misteri més gran en la història de l’alpinisme que el que envolta l’ascensió de George Mallory i Andrew Irvine a l’Everest (8.848 m). Van ser els primers de fer cim a la muntanya més alta del món? Els propers 8 i 9 de juny es compliran 100 anys d’aquella escalada a la muntanya més alta del món (8.848 m), i encara ara no s’ha pogut resoldre la incògnita. Per poder aclarir-la, s’han dut a terme expedicions per recuperar els cossos dels dos escaladors i la càmera fotogràfica que duien, s’ha analitzat l’ascensió del dret i del revés i s’han formulat teories i especulacions de tota mena, però no s’ha recollit cap prova concloent que confirmi l’èxit o el fracàs dels dos escaladors anglesos. A mi ja m’està bé, que el misteri continuï obert, potser perquè així l’expedició manté la seva aura llegendària.
Però avui volia parlar d’un misteri considerat gairebé paranormal durant sis dècades. Em refereixo a la mort inexplicable de nou esquiadors de muntanya que el 23 de gener de 1959 van començar una travessa fins al cim d’Otortén, al massís dels Urals. Dues setmanes després de la seva partida, com que no donaven senyals de vida, un equip de rescat va sortir a buscar-los. Els van trobar morts i mig nus a la zona del pas de Diàtlov. L’autòpsia va determinar que cinc d’ells havien mort d’hipotèrmia, tot i que un també tenia el crani fracturat. La resta tenien lesions compatibles amb la mort provocades per “una gran força desconeguda”, i a una de les dones li faltava la llengua. Segons els forenses, van morir aixafats sota una gran pressió. També van comprovar que havien esquinçat per dintre la tenda, que l’equip de rescat va trobar mig enterrada per la neu, com si ho haguessin fet per poder-ne sortir. Finalment, la roba dels excursionistes presentava uns nivells de radiació dues vegades superior a l’habitual.
Amb tots aquests elements, com s’explica la mort dels nou esquiadors de muntanya? La pregunta va donar pas a diverses hipòtesis. Va ser una allau? Els vents huracanats? O potser una acció criminal? Com si fos un episodi de la sèrie Expediente X, també van circular especulacions de caire sobrenatural. Va ser obra d’algun ésser desconegut semblant al Ieti? Podria ser un atac extraterrestre? O potser van ser uns militars amb qui els esquiadors haurien topat quan duien a terme un experiment nuclear que calia mantenir en secret? Es van fer llibres, documentals i pel·lícules que explicaven la tragèdia i formulaven tota mena d’hipòtesis rocambolesques.
Recentment, però, una simulació informàtica ha aportat un relat plausible segons el qual la mort dels esquiadors la va provocar una allau d’un bloc de neu de petites dimensions (d’uns 4,5 metres) que amb prou feines havia deixat evidències físiques, motiu pel qual s’havia descartat inicialment aquesta causa. Les lesions provocades per “una gran força desconeguda” haurien estat possibles per la rigidesa del bloc de neu desprès. L’allau hauria enxampat els esquiadors dintre la tenda, d’on van haver de sortir fent-hi un tall. Algunes de les víctimes van refugiar-se en un bosc proper, però com que no duien la roba més gruixuda –l’allau els hauria atrapat dintre del sac de dormir–, van trobar la mort per hipotèrmia en qüestió d’hores. Els esquiadors lesionats van morir a causa dels traumatismes o, com els seus companys, d’hipotèrmia.
Aquesta teoria no explica tots els misteris que encara envolten la tragèdia, però és la que fins ara encaixa millor en el relat. Alguns la rebutgen de ple perquè prefereixen continuar alimentant hipòtesis inversemblants. És una mica com el que us deia sobre l’expedició de Mallory i Irvine. No és bonic deixar el final obert perquè cada u faci volar la imaginació?