Europa s’havia de celebrar
Fa només quinze dies Míchel Sánchez deia que no hi havia res a celebrar en cas d’assegurar la classificació per a Europa la temporada que ve, perquè l’objectiu era la Champions. Dissabte passat, però, després de la victòria contra el Cadis que assegurava la participació en l’Europa League el curs que ve, la festassa sobre la gespa de Montilivi va ser bestial. Em va agradar molt aquest canvi de pensament i que el club i el vestidor decidissin celebrar com calia aquesta gesta, i encara més pel fet que es va aconseguir davant de la seva afició. És obvi que no es pot donar per bo i que s’ha de rematar la feina per jugar la màxima competició europea el curs que ve, però no celebrar la primera classificació europea de la història d’aquella manera hauria estat el primer pas per perdre el nord, per començar a abandonar la humilitat que està acompanyant els gironins en aquest creixement exponencial dels últims anys. Jugar a Europa, sigui en la competició que sigui, és un somni, i tothom s’ha fet un fart de repetir que se li havia de donar valor, de manera que el primer que s’havia de fer era donar-n’hi des de dins. I així va ser. Després de les desgràcies que ha hagut de viure el club durant els últims deu anys, tot i ser amb diferència els millors de la història del club, cada alegria s’ha de celebrar com la que més. I no hi pot haver res millor que guanyar-se el dret a lluir l’orgull gironí per tot Europa. Si és a la Champions, millor, però l’èxit ja és irrefutable.