Si jo fos Deco...
Un cop perduda qualsevol possibilitat de guanyar un títol, tots els focus es centren en el responsable de confeccionar la plantilla de la propera temporada: Deco. De la seva gestió dependran els èxits, o fracassos, no tan sols del curs vinent, sinó també dels següents. Sempre s’ha dit que els aficionats portem a dins un jugador i un entrenador, però, d’uns anys ençà, també tots juguem a ser directors esportius. Així doncs, posem fil a l’agulla i comencem a analitzar la situació esportiva i els criteris que haurien de prevaldre a l’hora de dissenyar la planificació.
En primer lloc, cal dir, com molta gent pensa, que el principal actiu del club és el seu futur representat pels futbolistes joves que encara no han assolit el seu màxim rendiment (menors de 25 anys) i, també, per un estadi que es convertirà en una gran font d’ingressos. Per tant, hem de ser conscients que el millor encara ha de venir i cal esperar amb paciència el moment oportú en què tot encaixi. D’altra banda, tot i algunes veus catastrofistes, el present no és tan dolent i no cal una gran inversió en fixatges com la de fa un parell d’anys gràcies a les palanques. La plantilla actual ha guanyat una lliga i una supercopa i ha reduït la distància amb els millors equips europeus. Hem d’evolucionar partint del que tenim sense debilitar-nos, mantenint els jugadors que han demostrat la seva vàlua en els darrers tres mesos de competició i exigint-los aquest rendiment durant tot l’any. Seria inadmissible perdre de nou dos titulars indiscutibles –Dembelé i Busquets– sense disposar d’un bon recanvi. Així com incorporar peces –els Joãos– que malmetin un sistema de joc consolidat perdent l’equilibri defensiu (principal fortalesa de l’equip en espera de l’arribada de cracs ofensius).
A partir d’aquest context esportiu, i de la imprescindible contenció pressupostària derivada de la situació econòmica del club, podem plantejar-nos algunes consideracions a tenir en compte per confeccionar una plantilla més competitiva. 1) La principal prioritat és la contractació d’un mig centre defensiu de categoria mundial (Guido no ho és). Abans de fer qualsevol altra incorporació o préstec, s’han d’invertir tots els diners obtinguts per opcions de compra i vendes de jugadors cedits o prescindibles en aquesta peça. 2) Si les ofertes són adequades, els futbolistes susceptibles de ser traspassats serien els qui ocupen posicions ben cobertes i tenen mercat: Raphinha, De Jong i Christensen (no és un pivot i es lesiona sovint). Aquestes operacions només s’han de fer garantint el fitxatge de jugadors top que els substitueixin. 3) Quan es parla de posar l’equip en mans dels joves hem de vigilar de no cremar-los físicament arriscant-nos a perdre’ls com ha passat amb Ansu, Pedri, Gavi i Balde (enguany Cubarsí només ha participat tres mesos). Per tant, hi ha d’haver recanvis de nivell perquè no hagin de jugar sempre i puguin disputar els partits decisius. No hipotequem el futur pel present. 4) Lewandowski i Gündoghan –el darrer any d’ambdós?– han de començar a deixar pas als joves acceptant una disminució del seu protagonisme. 5) Vitor Roque necessita minuts de qualitat per saber si pot ser una alternativa a la posició de davanter centre o caldrà fitxar algú a partir de 2025. 6) Els laterals estan ben coberts amb Koundé i Balde i els seus suplents serien Fort i Valle, del planter. 7) Si no hi ha diners per a un extrem esquerre de qualitat, Ansu Fati pot ser una alternativa interessant amb gol i sentiment culer.
Com diu la lletra del famós musical El violinista a la teulada, si fóssim rics gaudiríem d’un camp i d’un equip envejables i seríem admirats per altres clubs. Tanmateix, a diferència del final de la cançó, no estem sentenciats a ser el que som. De fet, si ens comportem amb austeritat, la temporada 2025/26, amb el pressupost equilibrat i els ingressos de l’estadi, optarem a fer grans fixatges que permetin donar el salt de qualitat definitiu a l’equip. A més, gaudirem d’una pretemporada òptima mentre els nostres màxims rivals europeus no hauran descansat pel mundial de clubs. Algun avantatge havíem de tenir.