Europa a casa nostra
Al Girona no podem gaudir del present. Aquesta columna l’hauria de dedicar al partit contra el Barça, però les circumstàncies m’obliguen a parlar de globus sonda i la possibilitat surrealista que juguem la lliga de campions en algun estadi a cent quilòmetres de Montilivi. La propietat, un ens eteri que de tant en tant es materialitza en Pere Guardiola, diu que això és un pla B i que la idea és jugar a casa, suposo que amb aforament reduït perquè les grades supletòries no ens seran permeses per la UEFA. Amb nou mil localitats (resteu-ne les dels rivals, venda i compromisos) no hi cabrem tots i, per tant, caldrà sortejar. Tot això són conjectures perquè del cert no sé res i m’han dit tantes coses que no sé on soc.
Van dir que construirien preferent i gol nord a l’estiu, després que el terreny no permet fer obres ràpides, que es demanaria jugar amb les supletòries de la Fórmula 1... i no sé quantes especulacions més. Espero que avui ens classifiquem i els propietaris expliquin què es farà de manera urgent en un Montilivi que necessita reformes totals. Ara mateix les dues opcions que hi ha són dolentes i vull pensar que tenen una bala a la recambra. Si juguem lluny o un sol abonat no pot veure l’equip a l’estrena europea, la propietat quedarà molt exposada. I dic la propietat i no el club, perquè hem de recordar que el club som tots, també els aficionats, encara que sovint sembli que només som attrezzo per fer més bonica la grada a les imatges de la televisió.