La credibilitat del projecte
El Barça es juga en sis dies acabar la temporada, si més no, amb el cap alt. Dilluns va recuperar contra la Real Sociedad el segon lloc en la lliga, que el classifica per a la pròxima supercopa, i avui (Almeria) i diumenge (Rayo) toca no fallar, pel club, per la seva economia, per la credibilitat del projecte esportiu i per l’afició barcelonista, que no es mereix que no hi posin els cinc sentits en aquests últims partits encara que el premi sigui de consolació. Però si parlem de no fallar i sobretot de credibilitat, els primers que han de sumar són els que comanden el vaixell. L’equip està a mig fer i té llacunes importants. Xavi Hernández continua, però dilluns es va fer evident a la grada de l’estadi olímpic la divisió d’opinions sobre la figura del tècnic. Algunes veus també denuncien una falta de sintonia amb la direcció esportiva. I les cares del president Laporta i els seus col·laboradors després de la derrota al camp del Girona destil·laven qualsevol cosa menys seguretat i confiança.
Qüestió de lideratge
Aquesta segona era Laporta està marcada pel pou esportiu i econòmic en què va quedar enfonsat el club després del mandat de Josep Maria Bartomeu. Tres anys després, però, el moment es presenta especialment transcendent, amb el retorn al Camp Nou a finals d’any, l’economia albirant la recuperació i el primer equip buscant el salt de qualitat que permeti tornar a competir al més alt nivell. En futbol no hi ha varetes màgiques, però el que sí pot fer Laporta és crear les condicions que permetin al Barça tornar-se a enlairar com a club d’elit mundial. I ara mateix el que resulta imprescindible i fins i tot urgent és reforçar la credibilitat del projecte esportiu. No generar més dubtes sobre la figura i l’autoritat de l’entrenador, sinó apartar-la del debat públic. Construir un discurs sense ombres sobre l’estructura esportiva, sobre el full de ruta del projecte esportiu, sobre el diagnòstic del que ha passat aquesta temporada i, en la mesura del possible, sobre com i on s’ha d’actuar en les properes setmanes per avançar de forma significativa en la reconstrucció de l’equip.
Qüestió de talent
Xavi ha de liderar l’equip no pas per una inspiració presidencial, sinó per l’avaluació positiva del que ha fet i la convicció del que pot fer per aconseguir l’objectiu. I el mateix val per als jugadors. En algun moment caldrà explicar que l’equip no estava prou armat per fer el salt de qualitat que se li exigia després de guanyar la lliga de l’1-0 i caldrà explicar també quins moviments es faran per canviar aquesta realitat. Tothom sap que Lamine Yamal i Pau Cubarsí són part del futur, per què i quin paper tenen reservat. El mateix ha de passar amb la resta o almenys amb la immensa majoria. Alguns, com Raphinha o Christensen, potser no estan en l’onze ideal de ningú, però han aprofitat una temporada insuficient de l’equip per créixer com a futbolistes, aportar el que necessitava l’equip i demostrar que tenen lloc. Altres no han fet tant. Perquè la pròxima temporada sigui millor que aquesta, és fonamental llegir bé la radiografia, destriar el gra de la palla i saber omplir els forats negres que té l’equip.
