Hansi Flick sap perfectament a quin club arriba. La religió cruyffista té uns manaments molt definits. Més enllà de la veneració per un estil de joc genuí i una filosofia i un ADN molt marcats, el culte a la Masia és quelcom sagrat, tot i que també és cert que el club ha tingut etapes fosques i ha viscut moments en què entrenadors i directives no n’han tingut la cura desitjada. Ara em ve al cap el nom de Grimaldo, campió de la Bundesliga amb el Bayer Leverkusen i un dels noms de la prellista de De la Fuente per a l’Eurocopa, que en el seu dia va ser convidat a sortir del Barça i ja fa anys que triomfa. Ara al Leverkusen i abans al Benfica. Allò que no li van concedir a Grimaldo sí que ho han concedit aquesta temporada a Pau Cubarsí, Lamine Yamal, Fermín i Héctor Fort. La paraula és confiança. Xavi els ha allargat la mà i Laporta els ha blindat contractualment. L’últim a signar la renovació ha estat Héctor Fort. Ara arriba Flick i s’obre un nou horitzó ple d’incògnites per a tots ells. Xavi se’n va i deixa un llegat important quant a noms de present i de futur i el deure de Flick ara és no espatllar-ho i frustrar la progressió que aquests joves mereixen. Els talents joves de la casa han fet un pas endavant en una temporada difícil i dolenta pel que fa a títols, han estat dels que més han destacat i s’han guanyat el crèdit per ser peces capitals en el nou projecte. Flick arriba per guanyar títols, sí, però també ha de mirar a la Masia i una cosa és fer-ho perquè la situació econòmica t’hi obliga i una altra cosa és fer-ho per convicció.