Míchel ha estat escollit millor entrenador de la lliga d’aquesta temporada i Xavi Hernández ja no és entrenador del Barça. Un resum del que ha estat la temporada del Girona i del Barça. Per als primers, la millor temporada de la seva història com a club, quedant tercers. Per a l’entorn blaugrana, una temporada que s’acosta mes al fracàs que no pas a cap altra cosa. Es va deixar de lluitar pel títol moltíssimes jornades abans d’acabar la lliga, que, per a més inri, va ser per a un Madrid que guanya títols però que està lluny de ser dels millors de la història. Ja se sap, no són els millors Madrid els que sumen títols, especialment a Europa. I en el Barça tot el que no sigui guanyar és un fracàs.

Xavi ha marxat amb elegància després d’unes setmanes en què el club no ha estat a l’altura del que es pot esperar del millor club del món, del “més que un club” com el va batejar el bisbalenc Narcís de Carreras. No ho agafin com una defensa de Xavi, però no és seriós per part de ningú acceptar que Xavi plega, insistir perquè continuï i, finalment, fer-lo fora. Van ser les declaracions d’uns dels millors jugadors de la història, i que ha guanyat una lliga de les dues i mitja en què ha dirigit l’equip, el que va fer que li ensenyessin la porta? Probablement, tot i que no va dir cap mentida. Econòmicament la situació no és la millor, no cal enganyar-se.

Ara és quan comença la feina. O millor dit, se suposa que Quique Cárcel i Deco ja la van començar fa temps i ara els caldrà rematar-la. Les dues plantilles canviaran molt. El Girona, per força. Molts jugadors deixaran Montilivi, perquè no són propietat del club i han jugat com a cedits, o perquè els fitxaran equips molt més potents. El ball de noms serà continu i com que no tinc informació fiable, em permetran que no entri en aquest joc. I el Barça necessita canviar moltes coses. Nous jugadors i millor mentalització. Fer un projecte nou no és fàcil, a menys que siguis Guardiola. I Guardiola continua en el City.

Ha arribat Hansi Flick i és una garantia perquè té un bagatge sòlid com a tècnic. Però això és el Barça i haurà de canviar moltes coses si vol construir un equip guanyador. En el Barça toca guanyar i jugar bé, i a voltes ni així s’aconsegueix la unanimitat dels aficionats. Que li ho diguin al pobre Bobby Robson, Déu el tingui a la Glòria. O a Van Gaal, que va guanyar dues lligues i va deixar un mal record. Que tingui sort, Flick. Que li portin algun jugador que reclami, que marxin jugadors que no entrin en el seu disseny d’equip o que siguin necessaris per quadrar números. I que tingui sort. Els millors Barça de la història eren construïts amb gent de casa (o de la Masia), amb bons jugadors espanyols i tres o quatre jugadors diferencials.

També tindrà feina el Girona. Hi ha un perill: que algú cregui que la temporada s’ha de repetir sí o sí, i que si no, serà un fracàs. Els peus a terra, hauran de tenir. I pensar que jugar la Champions requereix un fons d’armari de primer nivell. En el club ho saben. La gent espera que Quique Cárcel continuï fent la seva màgia i posi a disposició de Míchel els jugadors per tornar a fer un equip com el que s’ha vist aquesta temporada. No els serà fàcil, als gironins. Aquesta temporada es van encertar els fitxatges i les cessions. I va sortir tot bé. Més bé que mai.

Barça i Girona, Girona i Barça, dos reptes amb moltes cares noves. Uns volen títols. El Girona, consolidar-se a dalt. La pilota, i esperem que només la pilota, dictarà la seva llei.