‘Ancora una volta il mercato’
S’acaba una temporada sensacional, l’any vinent competirem amb els millors i inevitablement hi haurà canvis a la plantilla. La majoria dels socis amb qui he parlat viuen en l’esperança que podrem retenir al màxim de titulars. De moment Aleix sembla tenir un peu i mig a Alemanya. A Dovbyk haurem de convertir-lo en un Ulisses i fer-lo resistir al cant de les sirenes, mentre el mantenim lligat al pal major amb una clàusula de rescissió que segons sembla és alta, però no impossible. Amb Viktor passarà el mateix (Déu ens guardi d’una gran Eurocopa d’Ucraïna) i amb Iván, i amb Sávio i amb tants altres. Torna el mercato, aquella època frenètica en la qual tots els que hem jugat al PC Fútbol ens creiem directors esportius. Uns mesos d’entrenadors inquiets, de periodistes atrafegats, de representants embolicant la troca, de rumors falsos, de filtracions, de decepcions i d’il·lusions injustificades.
No tinc ni idea de qui hem o no hem de fitxar, ni de qui hem o no hem de renovar. No sabria proposar cap nom. Hi ha massa incògnites i la principal, a banda de qui sortirà traspassat, és saber si podrem disposar dels cedits del City. Només tinc una certesa, els equips guanyadors són els que tenen grans suplents. Ara tenim els diners per apujar el nivell de la segona unitat, fer una plantilla que competeixi a les tres competicions i donar a un superdotat tàctic com Míchel les millors peces per sorprendre a tothom una altra vegada.