El futbol és un luxe car?
El futbol és un luxe car? Analitzem-ho. Posem l’exemple d’un individu de 44 anys, fanàtic del Girona, amb un sou decent i pare de família nombrosa. Aquest tipus té un seient a preferent a Montilivi des del 2009. Assisteix a l’estadi cada partit. A aquest home el carnet li costarà 570 euros (la preferent és central, però descoberta). Enguany inclou la copa, com a molt tres partits, si arribem a la final i no ens trobem el Barça, el Madrid o l’Atlètic de Madrid. Seixanta euros més són del carnet de soci, pel qual el club ingressa 780.000 euros, i al soci li serveix per ben poc. Ja tenim 630 euros gastats. Continuem. Els partits de fora, si comptem que els mira des del sofà i no es desplaça, els ha de veure a la televisió. Aquest any toca el lot sencer, amb lliga, copa i Lliga de Campions. Preu total: 495 euros l’any. Alerta, ja tenim 1.125 euros.
En aquests 1.125 euros no hi ha inclosa la Lliga de Campions en directe a l’estadi i de moment no en sabem el preu. Per a un abonat, un partit de lliga a preferent val 30 euros, seria lògic que els europeus els posessin al mateix preu, però segur que seran més, aposto per 200 euros (segur que faig curt), per veure quatre partits, si és que algun soci ho pot fer. La previsió optimista de la despesa d’aquest soci abonat aquesta temporada en la qual el club rebrà més ingressos inesperats que mai és de (repic de tambors)... 1.325 euros. La meva resposta? Diria que sí, és un luxe car.