Missió impossible
Aquestes setmanes en què l’Eurocopa omple tot el focus del futbol corre per Barcelona la sospita que la plantilla del Barça no deu ser tan poc competitiva com ha semblat aquesta temporada i com es desprèn del clam de Xavi Hernández per reforçar-la amb dos o tres jugadors de primer nivell. I per què? Doncs perquè l’equip blaugrana ha enviat 12 representants a Alemanya per jugar la cita de seleccions, xifra rècord, que supera els 10 que va enviar a l’Eurocopa d’Holanda i Bèlgica del 2000. No és difícil desmuntar la teoria de la quantitat. D’entrada, l’any 2000 jugaven 16 seleccions i el 2024 ho fan 24, és a dir, vuit seleccions i entre 175 i 180 jugadors més. Més espai, més possibilitats. També podríem recordar que el Barça no va guanyar res de res l’any 2000 i tampoc el 2001, ni el 2002, ni el 2003, ni el 2004; de la mateixa manera que no ha guanyat res aquest 2024, tot i tenir tants i tants internacionals. El futbol viu entre estadístiques d’allò més diverses i interessants, però no són matemàtiques. I si els queda algun dubte sempre poden mirar quin paper juga cadascú. Dels 12, De Jong, cap perquè està lesionat; de la resta, Gundogan, Christensen, Lewandowski, Kounde, Cancelo, Pedri i Lamine són titulars; la resta, Ferran Torres, Fermín, Ter Stegen i João Felix tenen un rol secundari, amb especial menció per al portuguès, que de moment és més espectador que actor. U na cosa és tenir jugadors i l’altra, tenir plantilla o tenir equip i més al nivell de competició que vol jugar el Barça.
Flick i Carvajal
Un testimoni de càrrec que ho podria corroborar és la nova aposta de Joan Laporta per liderar aquesta plantilla i demostrar que està a l’alçada de les millors, l’alemany Hansi Flick. L’home que amb el Bayern va ser capaç de guanyar els sis títols el 2020, com ho havia fet el Barça de Guardiola el 2009, se’n va anar amb tota l’onada a favor a dirigir la selecció alemanya, que ve a ser el Bayern més el millor dels altres equips de la Bundesliga i es va trobar una selecció decadent després de quinze anys de lideratge de Joaquim Low, que acabava de naufragar al mundial de Rússia (2018) i a l’Eurocopa d’Anglaterra (2021). Flick ho va intentar; jugadors no li van faltar, però l’equip altre cop no va superar la primera fase al mundial de Qatar (2022) i els seus resultats al llarg dels dos anys que va estar al capdavant de la mannschaft van deixar clar que, en futbol, no tot és el que sembla. I això també passa al Barça, que té quasi tants jugadors com el Real Madrid (13) i el Manchester City (14) a l’euro, però ha deixat meridianament clar que té una plantilla amb menys talent, menys recursos i menys lideratge que la d’aquests equips. La missió de Flick és capgirar aquesta evidència. Si, com sembla, aquesta missió implica ignorar l’edat de Lewandowski o Gundogan i per convertir João Felix –el mateix que escalfa la banqueta de Portugal a l’Euro– en un dels referents del seu Barça, doncs fa pinta de missió impossible. Quasi tant impossible com que Carvajal acabi rebent la pròxima Pilota d’Or, malgrat la campanya que fa dies que germina a determinada premsa de Madrid. S’ha de reconèixer que tots dos ho tenen difícil. Carvajal, perquè a pesar dels títols, els golets i la bona feina que fa no deixa de ser un jugador de la pila. I Flick, perquè el Barça encara no està en condicions d’oferir-li una plantilla guanyadora i perquè, al final, emular Tom Cruise no està a l’abast de qualsevol.
