La reconstrucció
A pocs dies del començament de la lliga els equips catalans estan en un procés de construcció. Falten encara fitxatges, i n’hi haurà més, perquè el mercat tanca a final de mes, cosa que costa d’entendre, però és el mercat, diuen. Semblaria més lògic que estigués condicionat al començament de la competició. L’Espanyol ha tornat a primera, ha fet fitxatges, però sembla que li caldrà alguna cosa més per no tenir problemes. El Barça ha canviat d’entrenador i són molts els aficionats encantats perquè el nou preparador alemany fa treballar de valent els seus jugadors, els fa suar la cansalada. No puc deixar de pensar en altres entrenadors, dels que conec, que van arribar amb el fuet a la mà, des de l’holandès Rinus Michels, Míster Mármol, que només va guanyar una lliga amb aquell Cruyff excels el 1974 i la copa el 1978; entremig l’alemany Hennes Weisweiler, que el va substituir uns mesos, la temporada 75-76, quan acabava de guanyar la copa de la UEFA amb el Borussia Mönchengladbach però que amb els seus mètodes no es va entendre mai amb Cruyff i va dimitir; o el també alemany Udo Lattek, que va guanyar la Recopa del 82 contra l’Standard de Lieja però que no va poder guanyar la lliga i va ser destituït en el seu segon any, el 1983, tot i tenir Maradona i Schuster a l’equip, amb els quals tampoc no es va entendre.
He esmentat els entrenadors que van arribar amb fama de durs. No nego que prefereixo els altres, però si es barregen les dues facetes la cosa pot funcionar. Ara bé, no sé si n’hi haurà prou només amb córrer més i entrenar més. Jo crec que el que valdrà serà el seu sistema de joc i la utilització dels jugadors de què disposi, que caldrà valorar quan toqui. Ara, si algú està content perquè els jugadors suen més, doncs cap problema, però em fa l’efecte que només amb el fuet no n’hi haurà prou. Ara bé, també és veritat que no hi ha un Cruyff, ni un Maradona ni un Schuster en aquest Barça sinó jugadors joves i valuosos i algun veterà que caldrà veure com rendeix. Que tingui sort l’entrenador Flick, però confio més en les seves variants tàctiques i tècniques no que pas en el seu fuet.
He escrit que els equips catalans estan en procés de construcció i em falta el Girona. Després de la millor temporada de la seva història, el Girona, i no és cap novetat, està en reconstrucció. Míchel ha fet miracles l’any de l’ascens i els dos anys a primera, ha aconseguit classificar-se per a la Champions i meravellar pel joc desplegat per l’equip durant la temporada, però de nou es troba que haurà de començar pràcticament de zero. D’aquell equip que va enlluernar no hi ha Savinho, Yan Couto, Eric Garcia, Aleix Garcia, ni Dovbyk. Cinc titulars clars. També falta Pablo Torre, que no va ser titular però va tenir participació. També han marxat altres jugadors i no ha saltat al primer equip Pau Víctor, traspassat al Barça, ni cedits com Gabri, que va triomfar al Mirandés. De moment s’han fet fitxatges. Com va passar amb Dovbyk o anteriorment amb Tsygankov, els nous jugadors que han arribat no ho fan com a fitxatges de renom mundial. N’hi ha de joves i alguns de contrastats, però Francés, Abel Ruiz, Krejci, Van de Beek, Misehouy, Bryan Gil, el conegut Oriol Romeu i potser Miovski s’hauran d’adaptar a un equip que Míchel té molt clar com vol que funcioni. No serà fins després de deu jornades que podrem valorar si els nous han fet oblidar els que ja no hi són, cosa difícil. Però Quique Cárcel i Míchel mereixen confiança. Ja ho veurem.