Recuperar Oriol Romeu
La sortida d’Oriol Romeu fa just un any va ser un trauma per al club. Ho va ser perquè perdíem un jugador clau en l’aspecte defensiu, tàctic i de lideratge. L’arribada de Blind i Eric i la temporada d’un Aleix que ja trobo a faltar van fer que l’oblidéssim ràpidament i ens poguéssim permetre el luxe de substituir-lo per Jhon Solís, una promesa de la qual espero no haver vist encara ni la meitat del seu potencial.
Oriol ha tornat a petició i desig de Michel, i amb ell sembla que donem per tancada la posició de pivot. Entenc que la idea és que Solís faci un pas endavant, Yangel es lesioni el mínim possible i que Krejci, Ivan i Van de Beek juguin també en aquesta posició. Només això explicaria perquè ara busquem un mitjapunta en el lloc d’un mig centre.
El partit de l’altre dia no ens fa ser gaire optimistes, se’l va veure lent de moviments i algunes pèrdues seves van significar ocasions clares del Betis. Ens costa creure que puguem recuperar l’Oriol de fa dues temporades i potser ja no veurem mai més aquell jugador tan majestuós. La clau és crear-li un bon context, que ell s’adapti al doble pivot i compateixi responsabilitat amb la pilota i terreny defensiu amb qui l’acompanya, que confiï en el bon peu de Krejci, Blind i esperem que el d’Eric per fer una sortida de pilota més neta i sobretot que tots li donem la mateixa confiança que li demostra l’entrenador. Els dubtes a l’hora de jugar a futbol són els pitjors companys de viatge.