El Girona s’ha equivocat. S’equivoca en moltes coses perquè entra en noves tessitures o experiències en les quals no té prou background i no acaba gestionant-les com ho hauria de fer. D’aquestes equivocacions flagrants, que em disculpin els abonats, algunes es poden perdonar, però aquest estiu hi ha hagut una emmerdada sense explicació. Innecessària. I amb les informacions que van apareixent respecte del cas, fins i tot una emmerdada vomitiva que mereix una actuació consistent i amb duresa per part del club. D’amagat, conscient segurament que aixecaria polseguera –n’ha aixecat igualment–, el Girona va fitxar al juliol Ferran Ruiz, exfutbolista del Real Madrid, format al planter blanc i acusat de revelació de secrets i pornografia infantil per haver divulgat un vídeo sexual d’una menor en una trobada entre la víctima, una amiga seva i diversos jugadors de l’equip madrileny a les Canàries. Netejant-se les mans i callant, el futbolista ha fet la pretemporada amb l’equip blanc-i-vermell i a pocs dies de l’inici de la lliga en el grup cinquè de tercera FEF la difusió dels xats dels telèfons mòbils dels investigats per la Guàrdia Civil deixen encara més contra l’espasa i la paret el garrotxí. I també el Girona, que, això sí, ja va cobrir-se l’esquena firmant una clàusula per rescindir el contracte de manera immediata si Ferran Ruiz era declarat culpable davant d’un jutge. És el mínim! I de moment? Val la pena embrutar la imatge del club i posar en dubte els valors forjats amb els anys entre els jugadors del futbol formatiu? No!