Hansi Flick duu a terme un dels aspectes que fa diferencials els entrenadors: explotar al màxim les virtuts dels futbolistes que dirigeix. I és que en el seu Barça –farcit de baixes, és important recalcar-ho– són fonamentals diversos jugadors que no fa tant estaven molt allunyats de la seva millor versió. Els casos més clars són els de Lewandowski i Raphinha. Aquesta millora, però, no ha arribat de la pròpia individualitat. Cap tècnic té una vareta màgica amb la qual toca un futbolista i, de cop, es torna boníssim. Flick el que ha fet és dotar l’equip d’una estructura col·lectiva que fa potenciar cadascun d’ells. Pel que fa a Lewandowsi, va oferir un rendiment la temporada passada força decebedor. Ja no només pel que fa a gols, tot i que va acabar amb una xifra prou respectable –19 gols a la lliga, 26 en total–, sinó pel que fa a la seva aportació al joc, en què va sumar ben poc. Però ara juga en un equip en què no ha de participar tant en el joc d’associació; després, les seves aparicions es limiten molt més a la seva especialitat, l’àrea, i també en la pressió alta, en què no tapa el central, ha de fer menys metres i pot ser més eficient. A més, l’equip ataca més, genera més volum ofensiu, per la qual cosa disposa de més ocasions i, per tant, pot marcar més gols – deu a la lliga, dotze en total–. Un altre dels recuperats és Raphinha, en el seu millor moment des que és culer. El brasiler, a qui les bones actuacions li han fet créixer la confiança i li han permès de continuar millorant prestacions, sembla un altre. Flick treu profit del seu físic privilegiat en defensa, sobretot en pressió alta, clau en el seu llibret, i Raphinha hi és bàsic, i, també, en les desmarcades de ruptura que fa i com de bé va a l’espai. El brasiler brilla, no amb desequilibri en l’u contra u, situació en la qual es trobava sovint els cursos anteriors i no se’n sortia, sinó que ell ataca espais, arriba i amb la porteria de cara marca o assisteix. Ha fet sis gols i ha donat cinc assistències.