Qui té dret a fer vaga?
Ara fa un mes, Rodri, futbolista del Manchester City, va advertir en roda de premsa que els jugadors estan a prop de declarar-se en vaga per posar pressió sobre la FIFA i la UEFA i forçar una reducció del nombre de partits en el calendari. Rodri va explicar que no es tracta només de garantir que els espectadors gaudeixin d’un futbol de qualitat, sinó també de protegir els jugadors de les recurrents lesions de gravetat. Rodri hi va afegir, explícitament, que, fins i tot en el negoci del futbol, no tot són diners o màrqueting. Una setmana després d’aquestes declaracions, Rodri es va trencar el lligament encreuat de la cama dreta, afegint-se a la llista de lesionats de llarga duració.
Com passa sovint, les paraules de Rodri han provocat tota mena de reaccions: des del suport de molts futbolistes i de les lligues europees i FIFPRO, denunciant la FIFA, fins a les paraules enverinades del president de la UEFA, Ceferin, desacreditant Rodri i creant discòrdia entre els jugadors amb salaris més alts i aquells que cobren menys. Entremig d’aquests dos extrems, hi ha un argument que he vist repetit a les xarxes socials i en alguns articles d’opinió, i que mereix una resposta directa.
Des d’una posició aparentment de moderació, es comença concedint que el calendari és excessiu, i que s’han de prendre mesures per reconduir la situació actual. Tot seguit, però, es posa en dubte que els jugadors estiguin legitimats a fer vaga. La idea és que les vagues són un mecanisme per a la classe treballadora, no per a les elits. Els futbolistes cobren massa i ja s’han aprofitat del capitalisme que regeix el món del futbol. Per tant, es conclou, una vaga de futbolistes professionals seria d’una gran hipocresia.
És possible que una vaga de futbolistes fes remoure Marx a la seva tomba. I és cert que les vagues han tingut, històricament, una paper clau en la lluita contra l’explotació capitalista i per garantir els drets fonamentals de la classe treballadora. Tot i això, hem de ser capaços de distingir entre l’origen de certes pràctiques i el seu ús i valor en la societat actual. No és evident que avui en dia encara hi hagi un proletariat que s’oposa a una classe burgesa capitalista. La nostra realitat és més complexa. Així doncs, les persones que intenten separar entre aquells treballadors que estan legitimats a fer vaga i aquells que no ho estan (perquè cobren massa) juguen a un joc perillós; un joc que amenaça de dissoldre el dret fonamental de fer vaga.
Tot treballador està legitimat a fer vaga si necessita millorar les seves condicions i no se l’escolta. Els futbolistes no són cap excepció. De fet, si parem atenció, els jugadors no estan demanant una millor compensació. Estan demanant a la FIFA que els tracti com a persones que estan al límit de l’esgotament físic i mental. Estan sol·licitant, doncs, proteccions laborals, encara que això comporti una reducció de sou. No tot són diners, suggeria Rodri. És moment d’escoltar les seves paraules, i ser solidaris amb la seva causa.