Opinió

Un moment per a la història

Tot i que potser encara no ens n’adonem del tot, estem vivint un moment clau de la nostra història. Si tenim sort, els nostres fills, nets i besnets hauran d’estudiar aquest període unes tardes de tardor, mentre miren per la finestra com cauen les fulles i es pregunten com el nostre passat els farà servei per al seu futur. Mentrestant, nosaltres ens indignem pel gol anul·lat a Lewandowski, o ens ho prenem amb broma tot imaginant les sabates de pallasso que explicarien la imatge generada pel fora de joc semiautomàtic. Ara hibernarem durant l’aturada de seleccions, ignorant la gota ansiosa que baixa per la nostra esquena mentre esperem gaudir de nou de la màgia de Lamine Yamal i l’elegància de Pau Cubarsí. I, quan el Barça torni a jugar, intentarem induir-nos una amnèsia que ens faci oblidar que Trump ha guanyat les eleccions a la presidència dels Estats Units, que tropes nord-coreanes s’han incorporat a la lluita de Rússia contra Ucraïna i que la crisi climàtica ja comença a fer estralls fins i tot a Espanya, amb l’ajuda inapel·lable de persones que es dediquen a la política però que no tenen vocació de servei. En aquest context, el futbol fa de vel mentre la pilota roda, però deixa un regust amarg, d’adonar-se que la soma era només placebo.

Per no caure en un fatalisme nihilista, em pregunto què puc fer des del meva quotidianitat, marcada per l’exigència de la feina i l’atenció que demana una filla de poc més d’un any. La resposta que em dono és que mostrar respecte en les nostres paraules i accions, malgrat que ara no estigui de moda, pot tenir un poder transformador. Respecte: això que precisament li manca a Trump, qui es permet utilitzar expressions sortides de Mein Kampf i denigra tota persona a qui considera un escull per a la seva gran Amèrica, siguin immigrants il·legals, siguin els seus adversaris polítics. Però de respecte també en falta als qui han votat Trump, fins i tot a aquelles persones que l’han escollit però es desmarquen de la seva retòrica tot dient que comparteixen les seves polítiques però no les seves formes. El que no entenen aquestes persones que es proclamen liberals però voten l’extrema dreta, és que qui es permet parlar o actuar sense respecte també pensa sense respecte. Avui encara estudiem les condicions que van fer possibles l’holocaust i altres genocidis del segle vint, mentre que al mateix temps moltes persones normalitzen el tipus de deshumanització que, si la deixem que faci el seu curs, obre la porta a la banalització del mal.

En el món del futbol, com a mirall de les nostres societats, es pot veure una tendència similar, tot i que aquí les conseqüències són molt menys radicals. La decisió sense precedents del Real Madrid d’absentar-se de la gala de la Pilota d’Or n’és un bon exemple. Florentino Pérez se sent intocable i es permet denigrar France Football i Rodri sota el pretext de protegir els seus interessos. La nota d’esperança és que la majoria de mitjans van veure la reacció del Madrid com una falta de respecte que no s’hauria de normalitzar. Aquest és el camí per no repetir la història.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)