En les darreres dècades molts dels llibres més venuts a tot el món són sagues de literatura fantàstica amb cavallers, dracs, lluites, conspiracions, geopolítica, batalles èpiques i molts regnes inventats. Algunes de les sèries i pel·lícules més vistes, també. Avui el Girona no s’haurà d’enfrontar a monstres terribles ni dur un anell a cap muntanya inaccessible, però visita un país que es diu Österreich, literalment el Regne de l’Est, malgrat que la resta del món el coneix com Àustria.

Les possibilitats realistes de quedar entre els 24 primers i passar a la fase de play-off impliquen guanyar avui l’Sturm Graz, el campió de la lliga austríaca. Ja des del sorteig pensàvem que aquest, juntament amb l’Slovan de Bratislava, eren els dos partits que calia guanyar si volíem superar la primera fase. A mesura que han anat passant les jornades s’han confirmat els pronòstics: tan els eslovacs com els austríacs compten els partits jugats per derrotes. Però això no vol dir que sigui un partit fàcil: l’Sturm Graz lidera la seva lliga amb 5 punts d’avantatge sobre un altre clàssic del futbol austríac: el Ràpid de Viena. Tots dos amb molta més tradició que el fins fa poc totpoderós i intractable Red Bull Salzburg.

El Girona afronta aquest partit en una situació molt millor de la que ens podíem imaginar fa ben poques setmanes. Va recuperant jugadors lesionats, cosa que permet a Míchel triar i remenar, dosificar o canviar dinàmiques del partit si cal. No és poca cosa, venint d’on venim. A més, en l’últim partit de lliga el Girona va arrasar l’Espanyol a la primera part i a la segona va saber contenir-lo sense esgotar-se. La classificació en la lliga és envejable: a un punt de distància de les posicions europees i a onze del descens. Aquesta situació permet centrar tots els esforços i els millors jugadors en el partit d’avui.

Diumenge a les dues hi haurà un gran partit de futbol a Vila-real, però si el Girona no hi guanya no passa res. L’equip groguet, referència en tantes coses per al Girona FC, aquest any carbura com feia temps que no ho feia. El Girona pot posar tota la carn a la graella de la Champions. Qualsevol aficionat, fins i tot Míchel encara que no ho pugui dir, si ha de triar entre guanyar avui o diumenge, escollirà la primera opció perquè en la lliga en 38 jornades hi ha més marge d’error; en canvi en la lliga de campions la situació gairebé és de caixa o faixa.

A Catalunya no ens aniria gens malament assemblar-nos una mica al Regne de l’Est. El seu nom ve del 996 i fa referència a un regne (a l’est de Baviera), tot i que avui ja fa més de cent anys que ja no hi regna cap monarca. La Primera Guerra Mundial va posar fi a la dinastia dels Habsburg, que hi havia regnat durant gairebé set segles. Tot i que no podem comparar la nostra història amb la seva perquè van ser la capital d’un dels imperis més importants de la història d’Europa, podríem aprendre’n algunes coses. Durant dècades han sabut jugar intel·ligentment la seva posició geoestratègica en lloc de queixar-se’n. Són un dels estats més rics i alhora més igualitaris d’Europa i tenen un parc d’habitatge públic que és l’enveja de mig món. No tot és de color de rosa, és clar. També té bona part dels problemes polítics i socials de la majoria de països europeus i occidentals, però segurament a Catalunya ja canviaríem els nostres problemes pels seus.

El que no canviaríem segur és el clima. Tot i no estar al nord d’Europa, veuen poc el sol, es fa fosc aviat i hi fa molta, molta fred. El Girona avui ha d’assaltar el gèlid Regne de l’Est per tornar amb el botí més preuat: 3 punts i mantenir vives les possibilitats de seguir jugant en la Champions League.