‘Welcome back Barça’
Els objectius del Barça en aquesta lliga de campions potser siguin d’allò més obvis, però després de quasi una dècada de serveis mínims, sinistre total i viatges d’incògnit a l’Europa League, potser val la pena recordar el seu valor i verificar el seu compliment. I el primer de tots era justament girar el full del passat recent del Barça a Europa; deixar enrere la imatge decadent, de final d’etapa i d’impotència progressiva que va acabar expulsant l’equip blaugrana de l’elit que regna en el futbol europeu. La classificació per als vuitens de final era més un requisit que una garantia, però la manera com ho ha assolit el Barça, a una jornada del final, amb 19 de 24 punts, només darrere del Liverpool, golejant el Bayern, guanyant a Dortmund, remuntant a Lisboa i amb el millor coeficient golejador dels 36 participants –màxim golejador (28) i millor diferència (+15)– és una bona manera de girar full i començar a reconstruir la credibilitat i l’autoritat que el Barça s’havia guanyat en el futbol europeu en aquest primer quart de segle.
La borsa
El segon gran objectiu no era d’imatge o expectatives, sinó purament d’intendència. Els diners de la Champions, juntament amb l’estrena del nou Camp Nou, la millora del contracte amb Nike, el patrocini de Spotify i altres, són una de les potes significatives de la recuperació del capítol d’ingressos i, per tant, de la reconstrucció econòmica del Barça. I si la roda esportiva gira, l’econòmica també ha començat a girar, perquè els guanys acumulats són directament proporcionals al rendiment esportiu i la classificació directa per als vuitens de final, la segona posició i els punts guanyats en els vuit partits de la lligueta sumen 36 milions d’euros als 18,6 que ja tenia només per participar i el market pool derivat dels patrocinadors i els drets de TV hi afegeix 34 milions més, per a un total de 88,7 milions, que són els que el Barça ja té assegurats. A partir d’aquí, el botí pot créixer si l’equip avança fins a quarts (+12,5 milions), a semifinals (+15) i a la final (18,5) i una hipotètica victòria hi sumaria 10 milions més, 6,5 pel títol i 4 per l’accés automàtic a la supercopa europea.
La reputació
El Barça de Laporta i Flick està, doncs, en el camí correcte, però una cosa és fer les coses que se suposa que ha de fer un equip top i l’altre és ser-ho, guanyar-se aquesta reputació, ser favorit al títol per definició, és a dir per pressupost, plantilla i trajectòria, com ho són el Madrid, el Bayern, el City, el Liverpool o el PSG. Pot semblar fàcil per a un club de la magnitud del Barça, però la realitat és que, venint d’on ve, el Barça fa temps que no és ni candidat. Acabar la primera fase segon de 36 –li va faltar un gol per guanyar l’Atalanta i acabar primer– és un pas important, demostra que el grup de Flick té el potencial i també s’estalviarà una eliminatòria extra i un calendari més estressant al febrer, però no garanteix l’objectiu. Per presentar candidatura haurà de mantenir el nivell quan la pressió exigeixi, a més, un plus de sang freda, competitivitat i experiència. I la primera prova serà superar amb solvència el cara a cara de vuitens de final, tant si el rival és tipus el Mònaco, Brest o Benfica, com si és el PSG de Luis Enrique, que ha patit per classificar-se (el sorteig no el va ajudar), però fa un any estava uns quants graons per sobre del Barça com a equip.
