Fa uns mesos, en aquest mateix espai, era el primer a opinar que les reformes a Montilivi podien esperar (encara més), perquè no pagava la pena fer una actuació amb presses i córrer el risc que tot plegat acabés sent un nyap. No hi havia dubtes i, un cop la Champions ha passat per davant, s’ha fet evident que l’estadi gironí no està preparat per rebre competicions d’aquesta envergadura. Més enllà de com s’ha hagut de rascar la butxaca, el patiment que ha hagut de viure l’afició blanc-i-vermella per saber si podria veure els seus jugant contra els millors equips d’Europa no té nom.

Ara ja no es poden tirar pilotes fora. O es fa una gran reforma a Montilivi o es fa un estadi nou, però s’ha de començar a fer alguna cosa. I no per demà, per ahir. Des que es va descartar fer cap obra a l’estiu el club ha tingut temps per estudiar totes les opcions, però de moment no s’ha avançat en cap. I el temps corre. Des del vestidor, amb l’aval del club, no es para de dir que l’objectiu d’aquesta temporada és tornar a classificar-se per a Europa i si es fa, el que no pot passar és que s’arribi a l’estiu com es va fer l’any passat. Que una vegada t’agafi per sorpresa, d’acord, però dues no. Segur que des del club s’hi està treballant de valent, però, com passa dins del camp, és l’hora de començar a trobar solucions i veure resultats, i és que si la temporada que ve es torna a Europa, pel bé de tots és desitjable que les condicions no siguin les mateixes.