a l'alça

Horaris com cal. Després de dos intents per fer jugar el Barça durant l'estiu a hores raonables, la junta directiva l'ha clavada en el primer partit de la lliga, ja que es jugarà dissabte a les sis de la tarda. L'objectiu, però, encara hauria de ser abaixar-lo una hora més, però per començar això és una gran notícia; que el futbol torni a estar emmarcat en horaris que facin la vida més còmoda a tothom, inclosos els futbolistes.

Hi havia una idea en l'anterior junta directiva del Barça, verbalitzada pels seus integrats, respecte a la por que entrés Sandro Rosell en el club, ja que es temia que un cop a la presidència el nou mandatari tiraria a matar contra Joan Laporta i tots els seus directius. Per què ho creien? Per dues raons: la primera, per desacreditar Laporta en la seva cursa política i, la segona i important, per eliminar qualsevol vestigi del passat en cas que vinguessin maldades en el futur, i la gent, el soci, es posés melangiós i tingués ganes de recuperar els gestors del passat. No sé si ja s'estaven posant la bena abans de la ferida, però existia el convenciment que un dia les coses no aniran bé i, com a cícliques que són les crisis a Can Barça, també ho serà que el soci pugui quedar seduït pel passat quan el seu club no marxi bé. Liquidat el passat a còpia de bombes de destrucció, difícilment el soci tindrà un altre referent que el present. Això ho va fer Núñez amb una traça insuperable.

Desconec si hi havia molta clarividència en aquelles suposicions, però el que és clar és que el Barça és un referent futbolístic i torna a ser un merder en la cosa institucional.

Els darrers dies hem assistit al pitjor de la rancúnia quan l'enemic declarat, periodísticament parlant, ha disposat d'informació privilegiada servida per alguna gola profunda dins del club i servida a l'audiència com un serial a través dels fascicles de l'escàndol a Can Barça. Dues setmanes que haurien d'haver servit per veure l'enemic llepant-se les ferides per un inici futbolístic dubtós s'ha convertit en un nou pessebre a Can Barça. Si s'ha de dir o denunciar alguna cosa, que parli la junta. Només la junta.

Com a gestió de la informació, a Can Barça s'ho haurien de fer mirar, si no és que la intenció, com es podria desprendre, ha estat precisament la manifestada: amb una pau esportiva a Can Barça, cap mitjà es podia plantejar enfocar cap a una altra cosa que no fos el material esportiu, a diferència del que han fet els que han disposat de material de primera categoria per tapar les vergonyes del Madrid a força de subratllar suposades corrupteles a Can Barça. No ha estat una bona gestió. Al contrari, ha estat una vergonya de com gestionar material informatiu, sense parar atenció en el greu prejudici per a l'entitat.

Qui ha estat l'il·luminat sabrà millor que ningú la finalitat d'aquesta jugada, però ara que promouen el codi ètic dins del club, assabentar-se de qui ha estat l'inductor d'escampar tota aquesta informació hauria de ser un objectiu, perquè la comissió de disciplina entrés en l'assumpte per, si cal, expulsar algú de l'entitat, per molt directiu que sigui.

de baixada

Codis que no serveixen. La junta acaba de posar un marxa un codi ètic per a directius i executius. Això no serveix per res. El poder, a la llarga, corromp aquí i a on sigui. Tota aquesta posada en escena per cercar l'excel·lència institucional depèn només de la dignitat que mostri el president. O és que necessiten un codi per ser honrats? Mentre ell no es desviï, la gent el seguirà i el respectarà, per molt codi que hi hagi.