DE TOT I RES
SANTI CARRERAS
Converses de cafè
Fa quatre dies que ha començat la temporada futbolística, només s'ha jugat un partit de lliga, i tot plegat ja té un punt d'esgotament provocat per la picabaralla que es vol estructurar entre el Barça i el Real Madrid o entre Guardiola i Mourinho. O Mourinho contra el Barça i contra Guardiola. S'ha de vendre un grau de crispació que en algun moment algú segurament es creurà si és que ara ja no s'ho creu. Guardiola practica i, probablement, practicarà, la indiferència més contundent i no entrarà en aquest joc. Ja ha blindat el vestidor, com queda demostrat amb les declaracions públiques que fan els jugadors, i s'ha blindat ell. Parla poc i s'estalvia referències al portuguès. Tot això pot semblar decebedor per a alguns, però serveix per alimentar algunes tertúlies cridaneres. És el de sempre. Són projectes diferents. El Barça té ara mateix molt avantatge sobre els blancs, té molta feina feta i, malgrat les intencions i la perversitat de Mourinho, el millor és fer-ne poc cas. O gens. Mourinho és conscient que, ara per ara, el seu projecte té moltes limitacions i sap que el recorregut dels blaugrana, perquè ho han demostrat, els situen en una posició òptima per afrontar aquesta temporada. Contrarestar tot això és una feina que fa, de moment, lluny dels terrenys de joc i acompanyada de declaracions que segurament pretenen incidir ingènuament en la moral blaugrana. Error. Perdrà el temps però aconseguirà el protagonisme que mai no defuig en els mitjans de comunicació i en les converses de cafè. Molt soroll per a no res si no ho soluciona esportivament. Ningú no pot desmerèixer ni discutir els coneixements i la capacitat de Mourinho, però en aquesta ocasió s'equivoca de tàctica.
Un altre tema. Els blaugrana ho tenen molt més clar en diversos aspectes. Per exemple, malgrat que hi ha el debat obert sobre si la plantilla blaugrana és reduïda o no, el filial té capacitat i qualitat per aportar el que calgui en un moment determinat. Aquest és un altre punt a favor dels blaugrana que els blancs tenen com a assignatura pendent des de fa temps. S'ha ampliat la plantilla del filial justament per estar al servei del primer equip en cas de necessitat. El Barça ha demostrat, i sobretot Guardiola, per convicció i devoció i en alguna ocasió probablement per obligació, que confia en els joves. I això, en els temps que corren, no té preu, mai més ben dit, veient com està el mercat futbolístic. Això també surt en les converses de cafè.