a l'alça

Un Moto GP entre dos. Superada amb nota la inauguració d'un nou circuit com és el Motorland, queda un Moto GP que només està a l'abast de dos pilots: Pedrosa i Lorenzo. El català, angoixat durant un temps pel seu futur, sembla que ha trobat el seu millor moment respecte al mallorquí, molt més competitiu i atrevit que el de Castellar. El record de tots dos mossegant-se en els 250 cc permet pensar en un final extraordinari.

La copa Catalunya de futbol tindrà la vida que li atorgui el Barça. Sembla molt rotund, però després d'anys patint per una competició que mereix molt més dels clubs que hi participen, tots convindrem que aquest trofeu que tothom vol que s'enlairi depèn de l'agenda del Barça. Per sort, aquest 1 de desembre tornarem a veure en acció la fase final, però la de la temporada anterior. Bé, millor això que res.

No ens enganyem, la copa Catalunya no té cabuda en aquest tan exigent calendari professional dels equips de primera divisió, especialment del Barça, a qui se li pauta un estiu competitiu de bojos, vaja, sense anar gaire lluny, com aquest que ha hagut de patir l'entitat blaugrana. És decebedor per al futbol observar com aquesta competició encaixa en altres esports, i genera molta enveja el nivell de compromís i seriositat que aquest trofeu ha aconseguit, per exemple, en el bàsquet, en què quasi cada any, més o menys per les mateixes dates, els principals equips catalans es juguen el prestigi al voltant d'una competició cada cop més autèntica i engrescadora. El Barça i la Penya, com a capdavanters, han trobat un espai inqüestionable en l'assenyat calendari del bàsquet per donar lluentor i volada a la competició que organitza el seu país. En el futbol, això no passa ni existeix la previsió que un dia pugui passar. I és una llàstima. És molt difícil demanar al Barça un gran gest en aquest apartat, perquè s'ha d'estar en l'entitat per entendre els enrenous de condicionants i exigències esportives i econòmiques que tenen atrapada l'entitat catalana, però la copa Catalunya no serà res si el Barça no en pren part seriosament.

També pot passar, com l'estiu del 2003, que la situació esportiva del Barça sigui una ruïna i que no tingui contra qui jugar durant la pretemporada. Aquell any, la copa Catalunya que es va celebrar a Tarragona va resultar un immens èxit, el bon gust del qual encara perdura i per això hi ha tanta decepció.

Ara el que toca és celebrar que tornarà la copa Catalunya, encara que si bé sabem el camp (Nova Creu Alta de Sabadell), en desconeixem els horaris. Desconeixem com el Barça i l'Espanyol ho afrontaran, juntament amb l'Hospitalet, ja que aquella setmana no hi haurà competició (es juga l'Europa League).

Atesos els paranys que any rere any fan agonitzar aquesta competició, la federació catalana hauria de tenir en compte les dates FIFA com una solució. Sí, s'accepta que els internacionals estaran convocats, però hi haurà un espai quasi inamovible en què la crida de les seleccions podria ajudar la copa Catalunya a fixar-se en el calendari.

de baixada

Messi caçat. L'inqualificable i obtús Ujfalusi ja pot presumir d'haver estat el primer futbolista a caçar i lesionar Messi. Ja han sorgit els que defensen que el mal jugador de l'Atlético no li volia fer mal. Jo no penso el mateix. Va anar a caçar-lo deliberadament. Potser no per trencar-li el turmell, però va anar a caçar-lo. Un mal dia per al futbol i una jornada molt gran per als mediocres que han trobat un espai en aquest meravellós esport.