a l'alça

Bàsquet blaugrana. Demolidora exhibició aquest cap de setmana del Barça de bàsquet en la supercopa, en què ha matxucat els seus rivals sense compassió. Queda, però, l'agredolç gust que deixa el final de la darrera temporada quan incomprensiblement no va saber guanyar la final de la lliga. De tota manera, bones notícies per a un inici de campionat que esdevenia dubtós per a un grup tocat moralment després del mundial.

A falta d'interès futbolístic, el Madrid ha permès que el seu entrenador, José Mourinho, s'hagi erigit en el referent informatiu. I no és que el tècnic portuguès s'hagi convertit en un generador d'informació de primera magnitud per les notícies que desvetlla, tot el contrari, sinó per la seva incansable burxadora dialèctica.

Desconcertats com estem per l'allau de continguts que omplen els mitjans de comunicació, la majoria dels quals no tenen categoria d'informació, ens arriba Mourinho amb el seu bec incontrolable per ajudar a omplir de no-notícies les pàgines i els minuts dels mitjans de comunicació. Crec que és un error que un personatge de l'esport acapari tant d'interès pel que diu.

Sí, potser el que diu arriba a ser ofensiu, insultant i menyspreador, com quan l'altra dia va deixar caure que els equips que s'enfronten amb el Barça els regalen els punts, suposadament per l'alineació que va presentar l'Sporting per jugar al Camp Nou, amb vuit jugadors que no havien participat en el partit anterior de l'entitat asturiana. Mourinho sembla haver pactat i, subratllo, ho sembla, sense cap certesa, amb els mitjans de Madrid a l'hora de recollir el testimoni per carregar cada dia contra el Barça. Temps enrere van ser dos diaris esportius els que constantment posaven sota sospita la feina del club, complementada aquesta tasca amb indecents comentaristes que veien el que ningú observava, fins que van arribar els coneguts 2-6 i 0-2 i els títols que els van acompanyar. Desemmascarada tota aquella faula, especialment després del títol d'Espanya en el mundial, als diaris i als comentaristes els han caigut els arguments que sostenien les seves campanyes, però no comptaven que amb Mourinho tindrien el millor dels seus aliats. Si encara quedava algun aficionat del Barça que respectava la seva feina, potser Mou amb les seves darreres declaracions gratuïtes ha trinxat l'últim illot de reconeixement que tenia a Can Barça, després de denunciar que el club català es beneficia d'uns rivals que ajusten les alineacions per afavorir els interessos barcelonistes.

Una nova no-notícia, aquest cop en forma de declaració gratuïta, ha tornat a ocupar massa espai en uns mitjans que han renunciat al fet noticiable per abraçar sense dubtar-ho qualsevol declaració i fer-ne l'esdeveniment estrella de la jornada. Malament devem estar per acceptar Mourinho cada dia com a notícia en comptes de raonar si no hem caigut tots plegats en la seva trampa, la de embolicar-nos en les seves no-notícies cada cop que obre el bec.

de baixada

El pitjor de San Mamés. Dissabte, per a sorpresa de molts, va sortir el pitjor de San Mamés. Alguns poden pensar que en els crits contra Iniesta hi havia una càrrega antiespanyola, pel gol de la final del mundial. És més senzill: el simbolisme de catedral del futbol fa anys que no es veu, especialment pel comportament de la seva gent: grollera, engrescadora, mal educada, apassionada i dèspota com a la resta de camps. I res més.