TAQUIGOL.
ÀLEX SANTOS
Targetes de més colors
a l'alça
Rossi el brut. Interessant el raonament de Lorenzo acabada la cursa al Japó, on va carregar contra el seu company d'equip Valentino Rossi. I dic que ha estat interessant perquè potser molts han volgut mirar cap a un altre costat quan es parla de Rossi. L'italià ha demostrat ser un dubtós bon company i un mal perdedor en curses com les del Japó, en què va arribar a posar en risc la seguretat del futur campió del món de Moto GP.
El porter Aouate va veure la groga diumenge en el minut 58 per reiterada pèrdua de temps. L'àrbitre Uniano Mallenco el va intimidar en un moment apropiat, en comptes de fer el que fan la majoria de col·legiats, que per aplacar la ira del públic local en veure un porter cremant inútilment minuts espera el tram final per mostrar-li una targeta. A Auoate li va passar el que han patit dotzenes de porters al Camp Nou, que veuen com el seu equip pot gratar un punt i converteixen la seva feina en una mena d'estafa per a l'espectador avorrint l'esport sense que la pilota es posi en joc.
En aquest cas, el més important és que hi hagi una norma a què es pugui agafar l'àrbitre per donar continuïtat al joc i no permetre les pèrdues deliberades de temps, però el cas que se'n fa no és gens satisfactori per a l'esperit que persegueix el reglament. De què serveix amonestar un porter cinc minuts abans de l'acabament del partit quan n'ha cremat uns deu, pel cap baix, fent passar els segons mentre es fa el boig per recollir la pilota o posar-la al lloc i les mil malícies que es deriven d'aquesta pràctica?
La posada en joc de la pilota per part dels porters quan aquesta ha sortit per la línia de fons hauria d'estar regulada amb més contundència, igual que també es va limitar la possessió de la pilota a les mans d'aquests quan està en joc. Potser l'aturada del rellotge seria el més sensat en aquests casos i, en d'altres, que l'àrbitre fos molt més intransigent amb aquells que no volen jugar a futbol en els darrers minuts de partit. Al final, tot acaba amb un afegit de minuts (si arriben a ser més d'un), en els canvis de forma lineal, quan uns es produeixen amb una parsimònia insultant i d'altres es fan en pocs segons.
O potser l'eina de què podria disposar l'àrbitre podria ser una targeta que es mostrés amb més assiduïtat. Parlo d'aquesta targeta que mai no es mostra en la primera entrada del partit perquè és la primera i no es pot posar el llistó tan alt; em refereixo a aquesta targeta que hauria de diferenciar una groga per una entrada criminal d'una altra groga que es mostra a un jugador per desplaçar una pilota, comentar una cosa amb l'àrbitre, mostrar un missatge en una samarreta, etc.
Potser la cosa rau en els colors; entre la vermella de l'expulsió i la groga se n'hauria de trobar una altra que permetés penalitzar una mica més sense la por aquella que una groga en el minut 5 deixa el jugador tocat durant tot el partit. Les amonestacions estan per protegir l'esport i l'espectacle, però per la manera que estan normalitzades i per com s'utilitzen, aquesta empara sembla poc eficient per al futbol.
de baixada
Una gespa impròpia. A causa del penós espectacle al qual estem assistint amb la gespa del Camp Nou, algú a Can Barça ha d'activar l'alarma més enllà d'esperar el partit següent. No és sospitós el club català quant a la qualitat que pretén mostrar en les coses que fa, però amb aquest deler de l'estalvi potser el ridícul és un preu molt alt que s'està pagant en aquesta arrencada de campionat si s'observa l'estat de la gespa.