Defugint els tòpics

dsdsd­Pre­pa­rats, lles­tos... ja! Tot a punt per donar la ben­vin­guda a una altra Lliga Feme­nina. Una edició que com tot el que ens envolta estarà mar­cada per la crisi (que afecta tot el bàsquet esta­tal lle­vat d'alguns pri­vi­le­gi­ats), però també per altres aspec­tes com ara el canvi de nor­ma­tiva i l'arri­bada i/o tor­nada de grans juga­do­res que fan que, per tot ple­gat, aquesta sigui una de les lli­gues més potents.

Però vull par­lar d'un altre aspecte, del qual crec que injus­ta­ment se'n fa mal ús, i que és el tòpic, allò que mol­tes vega­des es repe­teix contínua­ment sobre la Lliga Feme­nina (i sobre l'esport femení en gene­ral) per tal de menys­va­lo­rar-lo. Començo pels que posen en dubte la com­pe­ti­ti­vi­tat de la lliga basant-se en el fet que només tres equips (València, Sala­manca i Rivas) aspi­ren a pri­ori a gua­nyar els títols en joc. Aquest és un argu­ment que sovint s'uti­litza per defi­nir la Lliga Feme­nina com a com­pe­tició sense interès. No els sento a tots aquests par­lar així de l'ACB (i m'hi jugo un tallat que o la gua­nya el Barça, el Basko­nia o el Madrid) i tam­poc els sento par­lar així de la pri­mera divisió de fut­bol (sabeu quants anys seguits fa que o la gua­nya el Barça o el Madrid?). O, par­lant de ten­nis, algú perd interès pel pròxim Gran Slam perquè només el pot gua­nyar en Rafa Nadal o en... Rafa Nadal?

L'altre tòpic és el de l'espec­ta­cle, quan diuen que en el bàsquet femení no n'hi ha. Els res­pon­dria que, si bé no hi ha esmai­xa­des, si s'acos­ten a la Lliga Feme­nina gau­di­ran d'un bàsquet molt físic, de gran riquesa tàctica i amb algu­nes de les millors juga­do­res del món.

Aquests dies m'han par­lat amb entu­si­asme dels par­tits tele­vi­sats del mun­dial femení de la República Txeca i de la final de la Lliga Cata­lana. I lle­vat d'aques­tes excep­ci­ons, la falta de visi­bi­li­tat del bàsquet femení no és cap tòpic, sinó una rea­li­tat només com­pren­si­ble per la dei­xa­desa i el con­for­misme de fede­ra­tius, i direc­tius, dels uns i els altres que, dins el cofo­isme de tots ple­gats poden dei­xar morir d'ina­nició un bon pro­ducte com la Lliga Feme­nina i el bàsquet femení en gene­ral.

(*) Direc­tora espor­tiva i exen­tre­na­dora de l'Uni Girona.