a l'alça

Campions del món. Ha estat un gran cap de setmana per celebrar amb pilots de casa els seus títols mundials en motociclisme. El català Toni Elias i el mallorquí Jorge Lorenzo han conclòs una temporada genial, i ara només esperem que els immensos Marc Márquez i Pol Espargaró tanquin amb el títol de 125cc un any sensacional, amb color català i blaugrana, especialment per l'assimilat Lorenzo, un grandíssim campió i esportista.

La sensació en aquests cent dies de govern de Sandro Rosell és que el full d'activitats de nivell està buit. Deu ser perquè el club no ha explicat res, immers en aquesta política de silenci estranya només trencada per avaluar, i lloar, des de dins el centenar de jornades en el càrrec. En condicions normals, els primers cent dies farien parlar del nou equip esportiu, dels fitxatges i, fins i tot, de com va anar l'assemblea de compromissaris, esdeveniments que no han pogut ocupar un espai mediàtic perquè no s'han produït. Primer, els nous gestors es van trobar muntat el principal dels maldecaps quan s'aspira a ser president: la parcel·la esportiva. Ara, aquesta funciona com una seda i amb vocació de continuar sent reeixida durant anys. Rosell, coneixedor i especialista del món futbolístic, haurà d'esperar temps per donar-se a conèixer com a gestor esportiu des de la presidència, com a mínim fins al dia que Pep Guardiola i els seus marxin de l'entitat, data que esperem que s'allargui en el temps.

En l'altre aspecte, l'assemblea, la nova junta ha tingut l'immens encert de fer-la en un mes òptim com és l'octubre. Semblava impossible que es deixés de fer a l'estiu, ja que els darrers tres presidents del Barça van entabanar el soci fent-lo creure, en contra de la idea que tots compartíem, que reunir els compromissaris a l'agost no era de mal gust. Ha estat molt decent fixar un moment tan important per a la vida del club en una data marcada pel sentit comú.

I parlant d'aquesta assemblea, la reunió del club amb els compromissaris es presenta com un punt d'inflexió en la història del barcelonisme. Per primer cop, a suggeriment de la directiva, una junta sortint podria ser penalitzada havent-se de gratar la butxaca.

En les darreres setmanes, el concepte due diligence ha assolit la categoria de punt estrella de l'assemblea, però on realment s'ha d'enfocar la mirada és en el tancament de l'exercici anterior: amb superàvit segons la junta sortint i amb pèrdues de 77 milions segons els actuals gestors. Aquest serà el punt interessant de la jornada.

En cas que l'assemblea voti a favor que es demanin responsabilitats per aquestes pèrdues, en el punt extrem de l'execució d'aquest fet tindrem els exdirectius gratant-se la butxaca, perdent propietats per tal de cobrir la quantitat en pèrdues que, segons els auditors, és la que hi ha. En aquest punt, què votaran els actuals directius en l'assemblea? Serà molt interessant el que votaran Rosell i els seus a l'hora de la veritat. Potser és aquest punt el que ara està generant més incomoditat fora i també dins del club: «I ara, què hem de votar en el punt 3?», es pregunten els directius actuals.

de baixada

Internacionals de segona. Què porta la federació espanyola a no ajornar partits de segona, tal com es fa amb els de primera, quan hi ha compromisos internacionals? La incompetència. No s'entén que, per exemple, el Barça B hagi d'afrontar el seu compromís contra un veritable aspirant a l'ascens, com és el Tenerife, malgrat que sigui cuer, sense tres jugadors ( Miño, Thiago i Fontàs) perquè aquests estan amb la sub-21.