S'acusa el campionat del món de motociclisme de ser una competició de promotors, equips, pilots, mitjans de comunicació i patrocinadors de l'Estat espanyol. La cantarella se sentirà encara més, perquè els tres campions d'aquest any –el català Toni Elias, el mallorquí Jorge Lorenzo i un tercer que sortirà dels catalans Pol Espargaró i Marc Márquez i l'alcoià Nico Terol– tenen aquest passaport. La crítica té una part de certa, però una altra de molt rebatible. El promotor, Dorna, sap que la supervivència del campionat depèn de la seva internacionalització, d'obrir nous mercats més enllà del mediterrani i del japonès. A Anglaterra, per exemple, interessen molt més les superbikes. Els Estats Units, d'on són originaris els mítics Lawson, Roberts, Rainey, Spencer, Mamola i Schwantz, fa anys que no tenen cap referència més enllà de Hayden, i Austràlia està penjada de Stoner com a únic hereu de Wayne Gardner i Mike Doohan. El problema és que ni Dorna ni la FIM tenen gaires possibilitats d'incidir en la formació de pilots, que és d'on surten nous valors. I aquesta és la part injusta de la crítica. A Catalunya, i també a l'Estat espanyol, la piràmide formativa està ben pensada i prou esglaonada perquè un pilot amb talent i uns mínims resultats sigui captat per algun dels múltiples equips amb possibilitats d'acompanyar-lo a les portes del CEV (el campionat estatal) amb tota naturalitat i passant per tres o quatre categories. Els joves gairebé no se n'adonen, però estan competint amb motos de 125 cc que, mitjançant una invitació, els permeten presentar-se als entrenaments d'un gran premi amb possibilitats de puntuar. Així, i no de cap altra manera, han sorgit Pedrosa, Elias, Lorenzo, Márquez, Espargaró, Rabat, i la generació que ve empenyent (Rins, els Viñales, el germà de Marc Márquez...), que ja guanyen curses amb quinze anys. El model està fet, funciona –la prova és que en el CEV, dels 35 pilots que han puntuat en 125 cc, 19 són estrangers procedents de quatre continents– només cal copiar-lo.

On sí que poden actuar Dorna i la FIM és en el reglament tècnic. Només cal veure què ha passat a Moto 2, categoria amb graelles d'entre 35 i 40 pilots i amb una igualtat absoluta entre deu o quinze motos en cada cursa i 27 pilots amb un passaport diferent de l'espanyol. Moto GP és i ha de ser l'avantguarda tecnològica sobre dues rodes i, per tant, no es pot reformular amb els mateixos paràmetres de motor únic que Moto 2 o la futura Moto 3 –substituta dels 125 cc–, però segur que hi ha fórmules per tenir una graella de 25 motos tot i la crisi. I tornar als 1.000 centímetres cúbics com es farà el 2012 només és un primer pas.