a l'alça

Jugar contra 10. Fins a l'expulsió de Boateng, algú devia pensar que la nova rucada de Mourinho denunciant que un equip juga sovint contra deu es referia al Getafe, que va jugar amb superioritat numèrica contra l'Stuttgart per l'expulsió de Marica i diumenge per l'estranya doble groga a Piqué. Mourinho està tibant massa la corda, menyspreant la gent i mofant-se'n, la mateixa gent que no en farà un gra massa pels penals que volen a l'àrea madridista.

Finalitzat el cap de setmana futbolístic, tot el que s'explica en clau barcelonista resulta d'allò més positiu, especialment els fets que es poden controlar, ja que el mal joc i la poca cosa que projecta l'Atlético de Madrid no pot embrutar la idea que el Barça comença a endinsar-se en aquella espiral de bons resultats acompanyats d'exhibicions de futbol que el faran insuperable. Hi ha gent que pensa que el cap de setmana del 28 de novembre es produirà una altra gran notícia, al marge de la que pugui generar la contesa política, i jo no estic gaire lluny d'aquesta predicció. Sí, serà el cap de setmana del clàssic, llevat que no es fixi dilluns, però aquest detall importa poc.

Les dues peces importants que aportava el Barça a la seva maquinària han passat la prova de foc amb una nota més que acceptable. Per una banda, Mascherano havia de no desmerèixer vestir la samarreta blaugrana. Malgrat que no es tracta d'un jugador del patró del planter barcelonista, que ha parit futbolistes de la talla de Xavi, Iniesta, Cesc, Guardiola i Busquets, i després de les darreres actuacions, tot i haver estat contractat a preu d'or, l'argentí ja no grinyola. Igual passa amb Villa. Acumula tants errors com encerts, però està en clara millora dels registres del segon apartat. Qualsevol club i entrenador ja signarien una aclimatació tan ràpida amb un jugador que, a més, està obligat a despuntar en el fet diferencial, el gol, que comença a arribar amb comptagotes, però aquí ja hi és.

Aquestes són bones notícies, però encara ho és més l'immens rondo amb el qual l'equip de Guardiola va sotmetre el Getafe diumenge passat, posterior a una lliçó de coratge en un camp que ha esdevingut una roca, com ho va ser el del Copenhaguen. El rondo és el testimoni que alerta, que anuncia que proclama que el joc del Barça, amb els seus petits ets i uts, assoleix la velocitat de creuer esperada en el campionat i, depenent d'algun inconvenient que es pugui manifestar, com per exemple una lesió, el pas important ja s'ha fet: estar en aquest punt de joc col·lectiu.

També resulten bones notícies el que passa a Madrid, i no pas pel que proclama el bocamoll del seu entrenador, sinó pel nivell futbolístic que també presenta l'entitat madridista. Si poc o nul interès pot arribar a representar que el Barça i el Madrid tornin a desafiar-se en el punt més alt de la classificació, funest seria per a la lliga que els madridistes no tinguessin res més que resultats. No, hi ha joc, agressivitat, conjunció, fiabilitat defensiva i un futbol explosiu marca de la casa. Sí, és una bona notícia. Llevat que, així com alguns pensen en clau blaugrana, tot quedi desmuntat el cap de setmana del 28 de novembre.

de baixada

Ibra i Touré. A un el van fer fora i l'altre va marxar perquè volia jugar més minuts (guanyar més diners). La realitat els ha posat on cal: Ibra no para de barallar-se amb els seus companys i de criticar-los. Decebedor. L'altre, mort de fàstic al City, es deu consolar cada nit comptant els bitllets mentre alguns dels seus col·legues s'emborratxen, i no pas de gols, i minen la moral del tècnic i de l'entitat. Si del que es tractava era de guanyar diners, prova superada.