El mes de juliol de l'any 2002 vaig escriure un article en aquest mateix diari que vaig titular «Un problema amb la fórmula 1», en què parlava de les retransmissions que feia TV3 de les curses de fórmula 1. Vuit anys després, amb el mundial del 2010 a punt d'acabar em ve de gust reproduir-lo: «Televisió de Catalunya té un greu problema amb les retransmissions de fórmula 1: el seu comentarista estrella, Francesc Rosés. No dubto pas dels seus coneixements i la seva experiència en la fórmula 1, però no sap com transmetre-ho als espectadors i fa que els millors moments de les curses siguin quan calla per deixar sentir-nos el soroll dels motors dels vehicles. No cal estar xerrant tota l'estona, no cal dir immediatament les causes de tot, no cal voler tenir sempre la raó per damunt dels companys de retransmissió, no cal justificar tot el que fa Pere Martínez de la Rosa pel sol fet de ser català. El que sí que li cal és donar un cop d'ull al diccionari perquè pugui veure que, a més de l'«increïble» amb què qualifica tot el que passa a les curses, hi ha més paraules.»

Aquest article va provocar, entre altres coses, una burla col·lectiva –sense citar qui n'era el receptor– de Rosés i Josep Lluís Merlos en el següent GP en què, tots dos, van cridar, que el que acabava de passar, havia estat, encara que a algú no li agradés «increïble!»

Vuit anys després, l'equip de TV3 que retransmet la fórmula 1 –enhorabona pel premi Ondas– apareix en el Crackòvia. I el principal motiu de la seva aparició en aquest programa d'humor són les exageracions que fan durant les retransmissions, especialment el personatge que imita Josep Lluís Merlos, que qualifica qualsevol cosa que passa abans, durant i després de les curses, d'«impressionant». Vuit anys i hem passat de Rosés a Merlos i d'«increïble» a «impressionant». El món fa més voltes que les rodes d'un fórmula 1 durant un Gran Premi. No tinc ni idea si els fa gràcia o no ser caricaturitzats en el Crackòvia. Sí que sé que no els va fer gens ni mica de gràcia la crítica de fa vuit anys. També sé que en aquest temps, Francesc Rosés ha deixat de narrar les curses per passar a fer de comentarista expert –repeteixo el que vaig escriure el 2002, els seus coneixements i la seva experiència és indubtable i no la té ningú més a Catalunya–. També continuo mantenint que, de vegades, els millors moments són quan deixen sonar els motors. I que Jaume Alguersuari ha passat a ocupar, en tots els sentits, el lloc de Martínez de la Rosa.