Encara no s'ha inventat jugar a futbol sense pilota. A qui li toca jugar contra el Barça, té moltes possibilitats de veure-la passar, perseguir-la, córrer amunt i avall sense sentit i acabar marejat i físicament esgotat. I remugant pel fet d'arribar sempre tard. Sense cap possibilitat de plantar cara a l'adversari. Al Real Madrid, a tot un Real Madrid, amb el gran Mourinho clavat a la banqueta, li ha passat això. Sense capacitat de reacció. Ni dels seus jugadors ni d'ell mateix. Tot un espectacle. La pilota és imprescindible. El joc blaugrana és tan senzill que només uns quants escollits el poden practicar. I no és gens fàcil d'explicar. S'ha de veure. I així n'hi ha uns que s'ho passen bé i ho fan passar encara millor als espectadors i els altres, que no haurien de ser espectadors i que volten pel terreny de joc amb pantaló curt, i en aquest cas amb samarreta blanca, ho acaben sent i sense tocar pilota. Això desespera. Desorienta. Esgota. És l'excel·lència el que sovint fa el Barça de Guardiola. La velocitat de la pilota, la posició i el toc. Res més. No cal gaire cosa més. Que corrin ells. Els altres. Una fórmula que entusiasme qui ho practica i qui ho veu. I, a més, sempre hi ha algú, o més d'un, disposat a rebre la pilota com qui no vol la cosa. I a jugar-la. Fàcil. Senzill. Però ni es fàcil ni és senzill per a la majoria dels mortals. Per als blaugrana de Guardiola, sí. Quina meravella i quin plaer. Qualsevol reacció al que es va veure dilluns a la nit a l'estadi barcelonista ha de ser d'elogi. Vingui d'on vingui. Això també és fàcil de dir i ben complicat de complir. Els seguidors blancs ja ho saben. Resignats a una evidència futbolística que no preveu cap excusa tot i buscar-ne per trobar una justificació impossible. L'única sortida és argumentar que tota aquesta exhibició futbolística i la golejada no dóna més de tres punts en una lliga llarga que tot just ha començat i que es preveu, com sempre, dura i competida. Segurament són excuses de mal pagador. La satisfacció per l'espectacle ofert a ulls dels cinc continents deixa en un segon pla les discussions domèstiques que es construeixen sense cap altra base que no voler reconèixer un fet evident: que bé que juguen a futbol. Com mouen la pilota. Mourinho, sempre tindrà el Barça al seu cor... i probablement en la seva memòria el partit de dilluns. Els aficionats al futbol també. I els del Barça, encara més. Els del Real Madrid probablement també. I tot s'aconsegueix movent una pilota amb sensibilitat. Molta sensibilitat. I encert.