De desconsiderats

Sin­ce­ra­ment, hi ha qui no va al·luci­nar la set­mana pas­sada quan va saber de l'intent de l'Asso­ci­ació de Fut­bo­lis­tes Espa­nyols (AFE) d'impe­dir la cele­bració dels par­tits que hi havia pro­gra­mats pel diu­menge pas­sat, 2 de gener?

Dei­xant de banda el ridícul fet pre­sen­tant la demanda con­tra la lliga de fut­bol en una sala de l'Audiència, la social, incom­pe­tent en l'afer, i per molt que en el con­veni col·lec­tiu sig­nat entre els juga­dors i els clubs s'hi lle­geixi que el 2 de gener no es pre­veu com a dia labo­ra­ble, no era per posar-se les mans al cap una acció com aque­lla? Pri­mer perquè de les poques coses que se saben dels calen­da­ris espor­tius de les lli­gues espa­nyo­les en gene­ral i del fut­bol en par­ti­cu­lar són els dies que hi haurà jor­nada –és a dir, fet el sor­teig a l'estiu ja se sabia que aquest dia hi havia par­tit–. Després, i aquí anem, perquè un cop més la ver­go­nya ali­ena no va impe­dir cons­ta­tar que n'hi ha que d'allò del tots som iguals però alguns ho són més que d'altres en van tor­nar a fer dogma.

És per posar-se les mans al cap, dèiem, que el col·lec­tiu de tre­ba­lla­dors més pri­vi­le­gi­ats actu­al­ment es queixi per haver de jugar l'endemà de cap d'any. Adu­lats i ensa­bo­nats allà on van, amb la màxima quota d'espai dia sí i dia també a dia­ris, ràdios, tele­vi­si­ons i pàgines d'inter­net, és una des­con­si­de­ració a la cada dia més mise­ra­ble con­dició humana que paios que ingres­sen por­nogràfiques quan­ti­tats de diners per tocar-la un màxim de 120 minuts al dia i que gene­ral­ment fan més de 30 dies de vacan­ces a l'any –lle­vat dels que són con­vo­cats per les selec­ci­ons i un altre cop las­ci­va­ment remu­ne­rats– mun­tin un circ perquè han de fer la seva feina el dia 2 de gener. És, a més, no enten­dre en quin món viuen –fet que demos­tren sovint, diguem-ho tot–, igno­rar que si algú els paga els mili­ons que els paga és perquè la seva feina és espec­ta­cle abans que esport i que com a tal, quan més audiència pot tenir és en dies fes­tius, amb famílies sen­ce­res sense més obli­ga­ci­ons que l'oci i el gaudi.

A Angla­terra només els falta inven­tar una cup de les seves per a la nit de Nadal i una altra per a la de cap d'any. En l'NBA fa 15 tem­po­ra­des que hi juga Kobe Bryant, i aquest mateix juga­dor, que és el més ben pagat de la lliga perquè és el millor, ja ha jugat en la seva car­rera 13 par­tits el dia 25 de desem­bre. L'ACB va pro­gra­mar, igual com va fer la tem­po­rada pas­sada i com farà la pro­pera, un Barça-Madrid per tan­car l'any perquè és l'única manera de superar el milió d'espec­ta­dors en la retrans­missió. Un Barça campió d'Europa que el dia 1 de gener va haver de viat­jar per jugar el dia 2 al mig­dia un altre par­tit de lliga. Passa tot això, i passa que els equips de LEB Or per un sou quasi tan insig­ni­fi­cant –si és que el cobren– com la mateixa con­dició humana arri­ben a casa el dia 30 després de jugar i fer X cents quilòmetres en auto­car i s'entre­nen el dia 1 per pre­pa­rar la següent jor­nada, men­tre uns indi­vi­dus que en la majo­ria dels casos han fet vacan­ces des del 20 de desem­bre plo­ren perquè han de jugar el dia 2. Per fli­par.