Aquesta mateixa setmana, el Barça té previst tornar a contactar amb el representant de Dani Alves per saber si el brasiler accepta l'última proposta de renovació de la direcció esportiva o si continua seduït per les lliures de la Premier League i esperant un nou esforç des de la directiva, que ha adoptat una posició molt clara i correcta. Des del club es valora que Dani Alves és una peça molt important en l'engranatge d'aquesta màquina que funciona a la perfecció. I també que no hi ha al món cap altre lateral tan decisiu com el brasiler. Per aquest motiu se li ofereix un contracte llarg i una millora important de la fitxa que va acceptar quan va arribar des del Sevilla. Alves passaria a formar part del tercer nivell de l'escala salarial del club, en què hi ha Valdés, Puyol, Piqué i Sergio Busquets, guanyant fins i tot uns quants euros més que els seus companys d'esglaó. El brasiler, però, vol pujar un altre esglaó i seure allà on hi ha Iniesta, Xavi i Villa i on no el vol tenir encara el club perquè considera, i crec que en això estaríem d'acord la majoria, que sent decisiu no ho és, ni de bon tros, tant com dos dels tres millors futbolistes de l'any ni com un dels millors golejadors del futbol mundial.

El que passa amb Alves és que allà, a Anglaterra, on es paguen tot i la crisi mundial 58 milions d'euros per un jugador com va fer ahir el Chelsea per Fernando Torres, encara tenen molts diners, que fan que, per exemple, Touré Yaya sigui el quart futbolista més ben pagat del món. I contra això no pot lluitar, el Barça. A Alves se li ha de fer veure que entre tenir la vida solucionada ell i una de les seves generacions i que la tinguin dues, no hi ha tanta diferència. Que és més important disfrutar de la teva feina i que enlloc es divertirà tant com al Barcelona. Que amb la samarreta blaugrana ha guanyat un munt de títols i encara en guanyarà més, mentre que tindrà poques oportunitats d'aixecar-ne cap amb el City. Que en cap altre equip trobarà un entrenador com Pep Guardiola. Que Manchester és una ciutat gris i avorrida i que el que té a Barcelona no ho tindrà. I si no, que algú li doni el telèfon del seu excompany Touré Yaya. Amb motius com aquests han de convèncer el brasiler la direcció esportiva i també Guardiola, que acabarà parlant amb ell perquè es quedi, com ho va fer amb Touré Yaya. Perquè amb les lliures de la Premier no es pot lluitar, a menys que es vulgui trair un bon plantejament com el de l'escala salarial i provocar que altres futbolistes comencin a trucar a la porta d'Andoni Zubizarreta. I si Alves continua sense entendre-ho, doncs li hauran de donar les gràcies i desitjar-li molta sort en el futbol anglès, que la necessitarà.