a l'alça

Benvinguts al club. La secció de futbol sala del FC Barcelona ha inaugurat després de molts anys d'existència el seu palmarès de títols. Benvinguts, llavors, a un escenari que ja no té marxa enrere. És sabut que a Can Barça hi ha seccions gens productives en els èxits, però que quan fan el pas ja no hi ha marxa enrere. Per tant, aquest hauria de ser el primer de molts èxits en els propers anys. Felicitats.

El Barça avorreix. És el darrer intent d'insult per part d'un col·lectiu desmoralitzat. Després s'intentarà que agafi força la idea que al vestidor del Barça els jugadors es dopen. És el pa que ara es dóna al laboratori de mentides del madridisme. Potser, l'entitat que en els darrers trenta anys pitjor ha sabut arrossegar la condició de no guanyador, que és tant com dir que no sap perdre. Primer va ser l'escandalosa campanya impulsada per un director de diari assenyalant com a villarato els suposats beneficis de què gaudia el FC Barcelona en cada partit, fins que els títols van començar a caure del costat de l'equip barcelonista sense que la comunitat futbolística insinués res, al marge d'aquest laboratori on gent malalta treballa per combatre amb l'oratòria el que no es pot afrontar al camp. Un altre lamentable personatge, que diàriament deixa la professió periodística pel terra, va apujar el to insultant el llavors president del Barça, després Guardiola (aquest insult contra el tècnic encara no s'ha aturat, i l'actual directiva no hi fa res) i va pretendre fer fortuna amb el concepte canguelo. El Barça no es va sentir al·ludit i, encara menys, pressionat.

Ara pretén fer fortuna la idea que el joc, el futbol, el plantejament que desenvolupa el Barça al camp de futbol avorreix. A diferència de les èpoques de Di Stefano i la quinta del Buitre, en què el Madrid era poderós i guanyador, i en què mai no es va qüestionar el seu regnat, ni que avorrissin, ara les victòries del Barça sembla que avorreixen. Avorreixen a ulls del madridisme, que cada dia està intentat minar tot el que representa el barcelonisme, potser no tant el moment com la certesa del que pot durar aquest moment en els anys següents. Però la broma de mal gust no queda en una simple queixa i preocupació comprensible a ulls d'uns hooligans posats a fer de periodistes, sinó que és un propòsit decidit a devaluar a través de l'oratòria que el futbol que practica el Barça no mereix tant reconeixement.

Potser només són paraules i, per tant, haurien d'entrar per una orella i sortir per l'altra, però és interessant no perdre de vista com les gasten aquests mal perdedors i la creativitat que no s'atura d'inventar mentides, falsedats i excuses amb l'únic objectiu de sotmetre tothom a partir de la centralitat. El futbol i el Barça, en aquest cas, són un simple exemple de com les gasten aquests indesitjables.

Mentrestant, sempre ens quedarà el sa exercici de veure primer un partit del Barça, per exemple el de la copa del Rei contra l'Almeria, i tot just després un del Madrid, per exemple el que va disputar al seu estadi contra el Sevilla, per copsar on es troba l'avorriment de veritat.

de baixada

D'hoquei patins. Escoltar els butlletins informatius el cap de setmana va ser un exercici interessant que en hoquei patins sembla que només existeixi el Barça. En moltes redaccions semblaven preocupats que el Barça no reaccioni i que sembli que està llençant la lliga, quan la derrota va ser a casa de l'Igualada i el líder és un altre català, el Reus, clubs tots dos que no van merèixer ni un reconeixement per les seves victòries en la jornada.