a l'alça

Confiar en Pinto. Guardiola demana que el barcelonisme faci pinya i confiï en el porter suplent en un calendari imminent amb revolts molts pronunciats. La trajectòria de Víctor Valdés els darrers anys impedeix comparacions, però després de les darreres actuacions de Pinto en la copa i diumenge a l'estadi, la por ja no és tan esgarrifosa. Continua sense haver-hi comparació, malgrat que Pinto ara sembla que s'ha recuperat com a porter.

En sectors del barcelonisme, que no pas en la ciutadania, s'ha instal·lat una veritat que pretén ser absoluta: el RACC és car, caríssim. El RACC tampoc ha demostrat el contrari atesa aquesta idea, sovint convertida en acusació en veu de gent de la qual no se sap si es representa a si mateixa o a foscos interessos. No descartem res. El RACC, sense el Barça o amb ell, continua sent una des les grans institucions de Catalunya, de la qual es té una elevada consideració. El RACC, però, ha estat maltractat pel Barça. Per la junta anterior, quan va ser deshonesta amb l'entitat automobilística en la final de París, i podria estar-ho per la d'ara, que ha volgut prescindir-ne.

El Barça de Rosell es va marcar com a objectiu muntar una agència de viatges pròpia, i així demostrar que el club podia oferir un servei de primer ordre als seus seguidors sense que aquests patissin els suposats atracaments cada cop que havien de passar pel RACC. El Barça de Rosell també va prometre una grada jove i que els partits tornarien als horaris d'anys enrere, quan el sol lluïa a l'estadi, com a mínim, en la primera part.

Ni grada jove, ni horaris, ni, sembla per ara, agència de viatges pròpia. El club ha tingut a sobre la taula ofertes d'Halcón Viajes i El Corte Inglés, que és tant com si el RACC estigués lluitant per ser l'agència de viatges oficial del Real Madrid. En tindria alguna opció? Doncs a l'inrevés sembla que és possible, i comprensible i assimilable. Bé, el RACC ha llançat un contraatac i a Can Barça han arribat les pors.

Halcón Viajes i El Corte Inglés estaran a l'altura de donar un servei de qualitat als seguidors del Barça, sobretot, al primer equip i els directius, com el que oferia el RACC? Aquí hi ha els dubtes i les pors. Comprensible. Com que el RACC no ha demostrat, com diu la veritat absoluta, que és molt car o caríssim (potser algun dia ens sorprèn i tot amb xifres a la mà, i a més d'un se li cau la cara de vergonya de tant protestar), encara confia en les seves possibilitats perquè sap que en qualitat i professionalitat té el segell català, que encara avui dia té un pes en aquest país, i fora.

Que el RACC caigui d'aquesta negociació hauria de ser només perquè altres ofertes no només són més barates, que també és interessant, i molt, sinó perquè la qualitat de l'empresa catalana està molt per sota de la dels nous oferents. Mentre això no passi, moure peces per moure-les, amb l'única motivació de donar la imatge que es fan coses, és d'una pobresa en clau planificadora que hauria de fer pensar algú en el club. En canvi, si al final la cosa ha estat tocar el crostó indirectament per ajustar preus amb la mateixa qualitat, la jugada del club haurà estat, llavors, de mestre.

de baixada

La F1 a Bahrain. Aquest cap de setmana ha estat de bojos. D'una banda, Bernie Ecclestone parlant pels colzes i, de l'altra, equips i pilots assistint a la cerimònia de la confusió respecte al GP de Bahrain. Al final, Bernie s'ha tornat a rentar les mans i ha traspassat el merder als dictadors de la petita illa que, com era lògic, sense Ecclestone fent-los costat, no han volgut jugar més amb foc del que ja estan fent.