D'estadístiques i tendències

Les estadísti­ques adqui­rei­xen valor per acu­mu­lació. Les xifres gene­ra­des per un equip o per un juga­dor en un sol par­tit o en un petit grup de par­tits tenen un valor rela­tiu, lli­gat a la cir­cumstància pun­tual, men­tre que les que com­pre­nen una tem­po­rada o més d'una tem­po­rada ja es poden uti­lit­zar per fer hipòtesis o teo­ries més sòlides. Per­me­ten ana­lit­zar una tendència, traçar una línia argu­men­tal més enllà de fets aïllats o entre­bancs pro­vo­cats pels ele­ment atza­ro­sos que poden apa­rei­xen en el joc. I, en el cas del Bar­ce­lona, són la millor eina per reba­tre totes les crítiques que pre­te­nen asso­ciar l'època d'èxits que viu el con­junt blau­grana des que Guar­di­ola i el seu cos tècnic van arri­bar al pri­mer equip a fac­tors externs, ja sigui a l'arbi­tratge o a una pre­sumpta ren­dició prèvia de la majo­ria dels equips que han per­dut con­tra els bar­ce­lo­nis­tes.

El pro­blema neix quan s'equi­voca l'enfo­ca­ment de l'ús que s'ha de donar a la reco­pi­lació de dades; o sigui quan les teo­ries es cons­tru­ei­xen a par­tir d'un o dos resul­tats, de l'actu­ació d'un juga­dor en un parell de par­tits o de si un dia surt tot a l'inrevés. Ja sabem que l'impacte de la imme­di­a­tesa marca molt, però mol­tes de les reac­ci­ons que es van gene­rar després d'enllaçar l'empat al camp de l'Spor­ting i la der­rota con­tra l'Arse­nal van fer que el pro­to­ti­pus d'afi­ci­o­nat blau­grana que encara con­serva la dinàmica de dis­fru­tar o estri­par el car­net en funció de si ha vist una gran exhi­bició o s'ha encai­xat una der­rota ines­pe­rada, tornés a treure el cap. Hi ha tics que són com­pli­cats de dei­xar enrere, però per fer-ho, tal com demana Guar­di­ola al seu equip, s'ha de per­se­ve­rar. I igual que el tre­ball de tot aquest grup que ell lidera ha estat capaç de crear aquest esce­nari d'excel·lència fut­bolística, de la qual la majo­ria gau­deix i alguns patei­xen, cal que els afi­ci­o­nats que encara no han fet el pas defi­ni­tiu, el facin i dei­xin defi­ni­ti­va­ment enrere una acti­tud que ja no té cap sen­tit en la dinàmica actual en la qual ens tro­bem. El mig­cam­pista Xavi ho ha dit de totes les mane­res pos­si­bles. «Hem fet tres anys molt bons. Els culers ho hem de dis­fru­tar. Aquí ens hem empas­sat mol­tes coses i hem patit molt. Ho hem pas­sat molt mala­ment.» Si aquest equip, a més de jugar com ho fa i de gua­nyar títols, acon­se­gueix impreg­nar els afi­ci­o­nats de l'entu­si­asme i que s'eli­mini el més mínim dubte sobre la capa­ci­tat de l'equip, des­ter­rant aquest escep­ti­cisme o aquesta fre­dor que apa­reix en algu­nes oca­si­ons, serà per treure's el bar­ret i no posar-se'l mai més. I això pas­sarà el dia que Guar­di­ola no hagi d'aixe­car els braços per dema­nar als afi­ci­o­nats que ani­min l'equip.