Comença el mundial i, llevat de la intriga que tots tenim per veure Rossi amb la Ducati, penso que el gran atractiu el trobarem, com fa un any, a Moto 2.

Els 125cc és una categoria en extinció, l'últim any amb la reglamentació de dos temps previ salt a les motos de quatre temps de 250cc i un cilindre. Tècnicament, és una categoria aturada, un campionat amb una moto (Aprilia) l'última evolució de la qual, la RSA, va ser de fa quatre o cinc anys. No hi ha competència de marca i això ha fet que sigui una categoria molt estable. És monomarca també en els pneumàtics (Dunlop), i si els temps van baixar l'any passat va ser perquè Dunlop va fer un pneumàtic més competitiu. Ha estat sempre el planter de pilots del mundial, últimament dominat per italians i espanyols i recentment més per espanyols i catalans. És així perquè en el campionat d'Espanya, els 125cc ja és la millor categoria. És una categoria de pilots, però, tret d'excepcions, els coneixem a tots i això li treu atractiu.

Moto 2 és diferent. És una categoria amb el mateix motor per a tots (Honda de 600cc), en què els tècnics tenen poques possibilitats de treballar i en què només es pot incidir en la part de l'escapament. Ha estat un revulsiu perquè hi ha molta igualtat: el mateix motor, els mateixos pneumàtics, la mateixa benzina. Per als equips queda el xassís i la possibilitat de desenvolupar-lo, i això ha permès que equips petits hagin entrat en la categoria per fer el seu propi desenvolupament. Ara, després d'un any d'experiència, el que s'està fent és optimitzar el que es va començar l'any passat. És també la categoria més internacional del campionat perquè ha donat entrada a pilots d'altres campionats –superbikes, superesport, campionat nord-americà, etc.– i això fa que sigui una categoria amb un nivell molt alt. Aquí del que es tracta és de ser molt consistent perquè les diferències són molt petites: en un segon hi poden haver 25 pilots. Pot passar que pilots molt bons estiguin en posicions molt endarrerides. Hi ha, però, coses a millorar. Penso, per exemple, que hi ha massa pilots a la graella. És perillós, i 32 o 34 pilots serien els ideals. També s'hauria de regular el conjunt moto i pilot: si motor, pneumàtics i benzina és igual per a tots, el pes també hauria de ser el mateix. S'ha evolucionat a positiu canviant la graella, amb tres pilots per línia com a Moto GP, i això farà que aquesta sigui més llarga i que els temps d'entrenament cobrin més importància perquè a Moto 2 és molt difícil avançar. Sens dubte serà la categoria més atractiva, amb molts guanyadors diferents i, fins a la darrera volta, les curses tindran molts al·licients.

Moto GP està també en un any de transició. L'any vinent canvia el reglament tècnic, entra la cilindrada més gran, de 1.000cc, i aquí potser sí que les marques no estan fent tota la inversió que haurien per desenvolupar aquesta moto de 800cc. L'objectiu del canvi de reglament és que la graella augmenti, que no sigui tan petita com ara amb només 17 pilots, però ho veig difícil perquè el reglament nou és molt complicat. Per exemple, una cosa tan important com el nombre de motors que tenen uns equips i uns altres o el combustible que poden gastar les fàbriques i els equips privats no és clar com es regula. És un reglament confós i complicat de seguir. Podria haver estat un reglament en què, per exemple, l'electrònica fos igual per a tots i que les fàbriques haguessin de deixar els mateixos motors als clients. Faria, penso, que la categoria fos molt més interessant. De tota manera encara hi ha moltes coses a perfilar, i el que cal és buscar la igualtat de la categoria perquè el que importa és que no hi hagi desigualtats tècniques que evitin una alternança de pilots als llocs capdavanters. Això ara no ho té Moto GP i perquè hi hagi més equips interessats en el campionat s'ha d'anar cap aquí. Des del meu punt de vista, quant als pilots, el gran interès ara mateix és veure què farà Rossi amb la Ducati i, pel que s'ha vist en la pretemporada, qui atraparà Stoner amb l'Honda. Tot i això, el pilot a batre és Lorenzo per la seva condició de campió del món, si bé en els entrenaments d'hivern sembla que Stoner s'ha acoblat molt bé a la Honda, i tant ells dos com el Pedrosa seran els que es jugaran el títol.

Un apunt final. Comencem i la moto del campió del món no té patrocinador, símptoma clar de la crisi. El mundial és notori a tot arreu, té molta visibilitat i publicitat i genera motius suficients per patrocinar els equips que hi ha. Encara més l'equip campió de Moto GP. Crec que aquesta moto sense patrocinador no durarà gaire, però a hores d'ara és un fet que evidencia que la crisi és dura i que cada cop és més difícil per als equips trobar finançament tot i estar en un campionat notori i molt interessant per a qualsevol marca. Entren patrocinis nous, però les dificultats són grans.