MOTOR / CAMPIONAT DEL MÓN DE MOTOCICLISME
Semàfor verd, gas a fons
Les curses tornen a ser aquí amb la inauguració del mundial a Qatar
La pretemporada fa visualitzar un sensacional campionat de Moto GP
En espera de la resposta de Rossi, Stoner, Lorenzo i Pedrosa aspiren al títol
No cantem victòria que és de mala educació i escassa garantia de res. Però hi ha molts indicis per pensar que la somnolència no emmarcarà la cinquena i última temporada de les 800cc en el campionat del món de Moto GP. El retorn de les 1000cc per al 2012, llargament anunciat i que per a la majoria d'aficionats hauria de significar una revolució –en els paràmetres que el terme denota en la modernitat, diguem-ho tot–, podria tenir un primer esbós creatiu aquest 2011. Perquè si el tarannà evolutiu de les fàbriques queda frenat pel fet de ser l'últim any de 800cc, l'escenari que ens ha dibuixat la pretemporada fa pensar en un campionat sensacional.
Tots els anys que Dani Pedrosa ha picat pedra sembla que tenen la seva recompensa, i no només les Honda d'HRC volen sinó que les «satèl·lit» –i aquí les cometes també s'han de llegir– no es queden enrere. La M1 de Yamaha no ha anat malament en els tests d'hivern, però sembla que d'entrada surt al darrere del seu gran rival. És a dir, presumpte situació d'inferioritat per a l'actual campió del món, Jorge Lorenzo, de bon inici. Tot plegat amb la incògnita de veure fins on és capaç d'arribar Valentino Rossi en el seu primer any amb la unànimement indomable Desmosedici. Si no respons, és clar, al nom de Casey Stoner.
Trencant el cronòmetre.
El mallorquí, igual que tot l'equip Yamaha, va abandonar Sepang després dels segons entrenaments oficials –últim cap de setmana de febrer– preocupat. Quatre Honda i el seu company Spies van acabar al davant i, com reconeixia, calien millores per sortir en igualtat de condicions. En els entrenaments del cap de setmana passat, ja a Losail, però, el progrés va ser notable, i Lorenzo va ser capaç de portar un bon ritme durant moltes voltes. El problema: que els altres també van anar millor. La garantia del mallorquí en cursa –pocs l'igualen en la capacitat per revertir situacions ni en els finals de carrera– fa ser optimistes els seus incondicionals.
Un visió somrient que tant Pedrosa com els seus també projecten. Per al de Castellar aquesta ha estat la millor pretemporada des que és a Moto GP, tant físicament com tècnicament. La moto no és perfecta, però no sembla estar-ne gaire lluny –ell i Stoner van baixar, per primer cop en la història, dels 2 minuts a Sepang–. La seva feina aquests anys, especialment en la primera part del passat –en la segona, la Honda ja era la millor moto–, té resultats. S'ha parlat de l'embragatge i de la caixa de canvis com a raó d'aquesta superioritat, però no es passa del darrere al davant només per una variable. Pedrosa ha anat tan ràpid com Stoner i, a diferència del seu nou company, i com en ell és habitual, amb un pilotatge molt més fi i quirúrgic.
Tot el contrari que Rossi amb la Ducati. L'italià, encara repercutit de l'operació a l'espatlla, ha patit com mai abans. No per anar ràpid, sinó simplement per pilotar. Els esbufecs i les cares de preocupació l'han acompanyat aquesta pretemporada, en què acabar entre els deu primers i a menys d'un segon de les HRC ha estat el màxim per al nou vegades campió del món. Més d'hora que tard, se l'espera al capdavant, sense oblidar que en la seva primera temporada amb Yamaha, després d'un hivern molt difícil, va iniciar el campionat amb victòria –això, aquí, seria lluitar pel podi.
Una altra realitat.
